He trencat la porta de la meua presó,
i en eixir al carrer no he trobat res,
res per acollir-me a la seua esperança.
He llançat per primer cop al cel
un crit de llum per emparar-me
trobar algun lloc on asseure'm.
Però ni els estels brillaven aquella nit
i els seus ulls no cantaven com sempre
sota la pluja de l'obscuritat.
M'he hagut de traure els paraigües de llum
per fer que els ulls de la lluna tornen a cantar
la bella melodia del sonet de la mitjanit i el ball.
i en eixir al carrer no he trobat res,
res per acollir-me a la seua esperança.
He llançat per primer cop al cel
un crit de llum per emparar-me
trobar algun lloc on asseure'm.
Però ni els estels brillaven aquella nit
i els seus ulls no cantaven com sempre
sota la pluja de l'obscuritat.
M'he hagut de traure els paraigües de llum
per fer que els ulls de la lluna tornen a cantar
la bella melodia del sonet de la mitjanit i el ball.
20-5-2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada