Contaba estrellas en medio de la noche
con sueños a paso de tortuga
y banalidades como “gallifante”.
El resplandor de los astros
descubre el rostro de la niña pelirroja
que con sus destellos luminosos su alma arroja.
Arma cargada con balas de sangre
y fusil de corazón de ángel
que asesina hasta el más cruel de los engendros.
Camino de la muerte
trazan las estrellas las cortinas del cielo
y la puerta del despertar.
Motiu del poema:
Aquest poema ha estat el fruit d'una conversa amb amics davant del mar, després d'intentar escriure en mig d'un moment en que no em sortien les paraules. Gràcies a ells i les seues paraules aleatròries vaig escriure aquest "minirandom" i vam riure molt.
L'he publicat per guardar en la memòria els bons moments i el plaer que és compartir la poesia amb gent magnifica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada