dissabte, 25 de novembre del 2017

Sirena atrapada

Perquè venia sense armes
Vaig obrir-li les portes del meu món
Però no sabia que era espina i estaca
Que amenaçava la meua vida.

Va entrar com flor en hivern
I va acabar amb mi com sequera en estiu.
Sense pietat, sense cap marca
Per poder veure el seu mal.

Va empressonar la meua sirena lliure
En una copa diminuta de vidre
Per tenir-la sota seua voluntat,
Però resistia dins de la seua aigua.

I jo resistia al meu món trencat
Per espines i estaques clavades
Dins d'una pell que no li pertanyien,
I jo resistia com sirena forta en el mar.

I #niunamenos #ensvolemvives #25n #contralaviolenciamachista #fuertes #sirena

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada