Pot ser tot es quede en res,
Que tots els camins recorreguts
Es convertiran en cendra
Però sempre ens queda l'esperança.
Soc de les qui descriu en verd
Els instants més alegres
I en ells posa l'ànima i el cor
Per mai oblidar-los i guardar-los.
Soc de les que agafa els símbols
I els pinta d'un record meravellós
O el més obscurs dels meus relats,
Per escriure en ells les meues vivències.
He posat de nou els peus al meu lloc,
A la terra, junt amb els trèbols mullats
De les rosades de les nits d'hivern
I les ganes de no oblidar.
He descrit els meus peus
Junt amb la terra que m'ha vist créixer
Per què l'enyore
Com els dies de primavera clara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada