Cobries amb verd esperança
els jocs i les rialles
quan gaudíem de la infantesa.
Omplies de verd
totes les sabates, la roba
i els cabells - junt amb la terra-
Segàvem amb les mans
les distàncies entre els arbres
i amb la veu les hores.
Que no acabaran mai!
El joc no ha fet més que començar!
Però els estels i la lluna ens saludaven.
“És hora de tornar”
i amb parsimònia contada
ens acomiadaven dels ametllers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada