Foc en la pell

Deixa moure els núvols

Com si res no hi passarà

Ferma tranquil·litat

Que sembla que es desfà

Dins de cada arbre

Pedra, planta i en l’aire

Flueix un sentit

Que crema al notar-lo

Una xicoteta part

Del que el món sent

Però s’enfonsa en els cors

D’aquests viatgers

Ara la note en mi

Una espurna que m’envaeix

Sembla que em protegeix

Però realment ens destrueix

Els meus dits

Passen pel cel dibuixant

Amb llum els núvols

Que els teus ulls veuen

Però no et deixes enganyar

No es un poc de mi

Ni de la natura, ni del cel

Si no de tu.

La teua ràbia callada

Et corre per dins

Sense tu notar-ho

La teua Ràbia callada

Et desfà

Com foc en la pell

Reflex

Com un mirall ens reflectim
En mig d'una tempesta de caos
Per ser nosaltres el motor dels trons
I la força del vent i l'aigua que cau
Per damunt d'aquells que no volen despertar
Davant de tantes injustícies i règims passats.

Hem despertat davant d'un mirall,
Que no mostra la realitat
Que l'amaga davant de pantalles grans
I nega l'opresió als oprimits,
La dictadura al règim que vivim,
Que sobrevivim amb la lluita a les mans.

I ara l'aigua reflecteix un rostre conegut
Que et fa despertar després de tants anys
Amb la brutalitat que la realitat et colpeja
A colps durs al poble, que necessita parlar,
Trencar amb l'herència del passat
Cruel, corrupta, corrompuda, opressora.

I en aquest mirall, l'aigua reflecteix
Una ciutat que ara crida pel poble
Un lloc que se sent amb la realitat
I no l'amaga, la crida a viva veu
Per què és aigua clara
La que ara et renta la cara amb la realitat.

5.10.2017

Ja hi ha prou

Corries per uns carrers que esdevenien rius de gent

amb les butxaques plenes, l'una de por i l'altra de ràbia

per veure que la necessitat d'expressar-te és arravatada

amb colps durs al teu cos i al teu poble.

Corres, camines i cerques una paraula lliure

que ajude a tombar l'opressió que s'exerceix

sobre tots aquells que tenen al cap

la necessitat de llibertat i seguretat.

Perquè desitges amb totes les forces

que no hi haja cap company més de lluita

esperant a l'habitació blanca de l'hospital

causada per les forces brutals dels de dalt.

Buscaries compartir la força,

que s'ha d'acumular per cridar ben fort

amb la realitat que s'ensorra al davant

preveent un futur conegut per la història.

I ara ja hem parlat prou

i ens hem fartat de no voler ser escoltats

de voler resoldre el trencaclosques trencat

però ja sabem que ara sols ens toca actuar.

3 octubre 2017