Quan el cel es torna or
I ni el sol ni la lluna hi son,
Descobreix el plaer del clar obscur
Quan encara no estan les estrelles
I el Sol està i no està.
Descobreix els instants
De les vesprades d'hivern
I la llar de la brisa gelada,
Que son els núvols de neu,
En els nostres viatges d'anada i tornada,
Que ens regalen els capvespres daurats.
#hivern #poema #art #vesprades #daurats #daurades #nuvols #natura
La lluna ha despertat aquesta nit
Amb les llàgrimes posades
I la força als seus ulls.
Ha decidit tombar la por
I alçar punys i veu
Per convocar la seua manada.
Les veus de dona retronen
Fan tremolar el sòl del patriarcat
I desfiguren aquell temps passat.
Germanes de la lluna
Les estrelles i la llum
Han guanyat la força per alçar-se
Convocades les valentes
S'ha allunyat la por
De perdre en aquesta lluita
Contra les agressions,
Assalts
Violacions
Colps
I mort
Ha despertat la lluna
I amb ella la nostra manada.
#dones #feminisme #feminism #poesia #art #poema #lluita #lamanada #lamanadasomosnosotras #lamanadasomnosaltres #fortes #feminicidi
Calor, calma i batalla
no ens hem parat a res
m’has tret la roba
i jo a tu en menys d’un segon.
Els nostres cossos nus,
la pell contra la pell,
i la nostra respiració que es confon,
és teua o meua.? La falta d’aire quan entres
al meu paradís secret
i els moviments com ones
suaus, ràpides i intenses.
La calor dels nostres cossos
es torna en un primer orgasme,
la pell impacient per tocar-nos.
M’agafes pel cul i jo la teua esquena.
El ritme de les ones no para
i els gemecs, els crits
el plaer segueixen
fins que torna de nou la calor
i el nostre orgasme junt.
#instants #poesia #art #erotic #estima #respecte #poetry
Hi ha llocs en que es respira art
Que et crida per que t'atures
I comences a crear, crear-te.
Escoltar el silenci o el bullici
I trencar amb el que tens al davant,
Reinventar-te, i tornar a començar
Hi ha llocs que l'art et crida
I has de respondre
#art #poesia #pintura #crearte #respondre #benissa #lesmuses #il_lució
És curiosa l'existència
De cada una de les parts del cel
No saben quin sabor tenen,
Tampoc quin olor.
Sabem que està allí,
Contemplant els nostres moviments
Les nostres caigudes
I les nostres mirades als estels.
Com guanyem cada batalla
I com de fràgil és la nostra alegria.
És curiosa l'existència
De cada una de les alegries
Que s'amaguen al nostre cor,
En cada trosset de cel.
Dibuixa el terra amb les teues passes
l'art de ballar
El cami de pujada al cel
O de baixada a l'infern.
Tens l'elegància en cada moviment
I en cada part del teu cos,
Quan et tornes vent
Amb les teues cames i braços.
Eleva el terra i fes de la dança
Una nova teoria dels elements,
Que sols tu pots pujar l'infer
I baixar el cel als teus peus.
He captat la llum dels arbres
Quan sols volia trobar el cel
I els fanals dels estels.
Però he trobat Dia i color,
L'arc de sanmartí en la seua plenitud i vida,
Quan em vaig perdre pel bosc dels meus somnis.
I quan caminant per les sendes desdibuixades,
Que sense esperar res, ho vaig trobar tot.
Aparegueren de nou els somriures,
Les ganes d'emprendre el vol
I abandonar el meu aixopluc.
Vaig trobar el vent i el foc
I la teua mirada riallera
En mig d'aquest bosc perdut del món.
#bosc #poesia #poema #poem #poetry #vida #rialla #santmarti #albarracin #bolets #mirades #somriures #alegries #perdrer #trobar #arbres #pi #arcdesanmarti #colors #sendes #camins #perduts
SENTIR
Què sentir quan no sents res?
Quan una gota freda et toca i atravesa
Tota la teua esquena de dalt a baix
I et fa tremolar, de fred, de por?
Què sents quan els arbres et miren,
I et volen besar, acaronar?
Què penses quan el cel s'estén al teu davant,
Amb les altures que has recorregut,
I els abismes que has superat?
Què senc?
Respire, perquè note que la vida vol anar
Més de pressa que els dies
I el sol li dona la corda per fer-ho.
Observe que els segons me s'escapen
I no puc parar-los en els bons moments.
Però els ature en la meua ment
Quan l'horitzó el tinc a contrallum
I el cor al compàs del temps.
Què és per tu la ràbia?
Eixe abisme que s'endinsa i et crema per dins,
Eixa sensació que els queixals van a trencar-se de la pressió que exerceix,
La respiració controlada que intentes contar fins a 10 i que mai arriba a ser suficient,
Tantes vegades de mossegar-se la llengua,
Tants crits donats en el moment d'esclatar,
O buscar on asseure's per tal de plorar
I jo em pregunte. Què és per tu la ràbia?
Si quan tens els ulls impregnats de l'amargor
Que habita en el cos
Es projecta sobre tot allò que t'envolta
Deixant en cendra tot allò estimat i odiat
#Sentiments #rabia #odi #amor #furia #esclatar #respirar #aguantar #poesia #versos #prosapoetica #por #rebentar
Sé que esta noche podemos volver a arder
Que las llamas somos nosotras
Y la oscuridad nuestras cenizas
Que todavia siguen volando.
Somos nuestras dueñas
Y la luna nuestra aliada en la batalla
Que luchamos todos los dias
Para poder contemplarla cuando salen las estrellas.
Y sé que hoy vamos a prendernos fuego
Para ser un nuevo astro en el cielo
Que acompanye a la Luna tímida
Poder besarla y decirle que no esta sola.
Y somos como aire y fuego
Que no tienen miedo a la noche
Porqué sabemos que cuando ardemos en llamas
Podemos elevarnos hasta el cielo y sentirnos lunas
Lídia Santacreu [@EstelRoig5]
Es gracies a tu que he entés
Que no puc ser sempre d'aire
I el temps m'ha mostrat
Que el foc pot dominar-me
Ha sigut gràcies a les teues insistències
Que l'aigua de vegades et pot salvar
D'aquelles tempestes més mortal
I que la gent no fa tant de mal com creus
Has sigut precisament tú,
Qui m'ha posat en pau
Amb la meua ànima de terra
Que constantment estava en guerra
I ha sigut per tu que he entès
Que les tempestes i els incendis
Fan mal als temps que passen
Però que s'ha de lluitar i no rendir-se
I aguantar totes les meues desventures
Quan el temps no era fàcil
I les tempestes anaven en contra nostra
Per tot això,
GRÀCIES per posar-me els meus peus al terra.
I #volumV #Llibreta #Terra #peusalterra #trobarLaMeuaAnima #tancar #amb #simbols #poema67 #adéu #finssempre
Fa temps que els nostres cabells
No volen lliures pels carrers
Pot ser ja no recordes
Quan va ser l'última vegada
Que no tinguérem por
Ni quan va ser l'últim cop que la nit
Brillava en les nostres pupil•les
Amb l'intensitat dels estels
Fa tant de temps germana, que no sabem com era sentir-nos lliures
Com era ser gegants davant la nit i el dia
Com era que els nostres cabells volaven
Sense cap temor
I les nostres passes eren fortes
En mig d'una nit de ciutat
I #Cabells #MiniRandom #intentdepoema #dones #fortes #germanes #segures #cuidemnos #poesia #fortes #combatents #coratge #cor
Incendis de ràbia en les mans
que esclaten com un vendaval
en mig del bosc llunyà,
trobe en ell flamerades noves.
Cada colp l’incendi és més proper
i amb cada explosió s’acosta
cap a la meua presó.
No tinc por a cremar-me.
Tinc aigua al meu voltant,
que ara em protegeix de les flames,
amb pantalles de gotes
faig evaporar les pinzellades de ràbia.
Amb un crit al vent
balle en mig del bosc
que, impregnat d’espurnes,
m’acompanya amb els moviments d’Arabesque.
El foc és el meu aliat,
Però en poc de temps m’ha alcançat
i jo, enmig de la plataforma d’aigua
dansant al ritme del foc.
Nova dansa de ràbia
que lentament evapora tota calma
i amb les espurnes que exploten
en la meua pell fràgil.
Em torne foc,
torna a la meua naturalesa
movent les flames al meu albitri.
Sóc la deessa del foc ardent
Mojarme la cara
Y notar que el agua cae ardiendo
Del incendio de mi mirada
Del desastre con que convivo
Entre mis sienes y mis pasos
Contemplo las llamas que caen
Sumidas en las gotas
Que resbalan debilmente
Por mi rostro cansado y aturdido
Mentengo la mirada frente
A los ojos azules que casi ni reconozco
Del que serà mi reflejo en todas las mañanas
Y del que és ahora una fogata de lagrimas
Por el miedo al que me enfreto dia tras dia
Que aguanta los vendabales y los huracanes
En medio d'este mar perdido.
Y ahora me contemplo con la cara ardiendo
Y la cabeza llena de fuego
Que resisto un dia más a las manos de los dias
Trobe en els arbres l'aire que necessite,
L'ajuda per seguir endavant.
Trobe l'aire que entra suau als pulmons
I m'acaronen les ales, que m'impulsen
Per seguir un vol que no s'acaba,
Capaç de trepitjar les feres ferotges.
I mire els arbres amb la seua totalitat
Formant el bosc que ara m'envolta i m'abraça.
No sé qui soc ni com seguir endavant
Però ara junt amb els arbres,
Em diuen que sóc del vent, que sóc aire.
I amb una brafalada desperte
En una realitat que no és meua
Que em diu que no sóc completament lliure
I em trobe a rebolcons,
Com sempre pel terra.
I la meua ànima vol caminar sense por,
Por a caure dels meus pasos,
Por a les altures que les ales estan alçant
I que quan arriben al llímit
Tornen a caure pel vertigen de la llibertat.
1.04.2018
Sendes de vent es dibuixen entre els arbres
Plenant de vida cada una de les seues rames
Escolta'l com s' acosta i t'acarona
Et desfa els cabellls i et dona l'alé de força.
Seguix contemplant el teu voltant
Escolta el que et diu l'aire,
Et canta a cau d'orella les cançons dels arbres
No tingues por del seu nom,
Et captivarà i et cuidarà.
No et mogues,
escolta'l i escolta els teus batecs
Sigues per uns instants vent, acarona el món
I tot allò que t'envolta, et farà visible
Respira fort en mig d'aquest lloc.
Que amb tanta pols creus
No haver vist mai el vent,
Però forma part de la teua ànima,
Aquesta que et fa ser lliure
I et dona les ales per volar.
Ara ací en mig del món, de la vent i l'aire
Escolta el que el teu cor està cridant
El que els ocells et volen cantar
I els núvols t'estan mostrant.
La tempesta s'acosta
i els teus pensaments seran més clars.
Entenc que la vida no sempre
És un camp de flors
Que els colors verds i vius venen i van,
Al igual que la poesia,
Que es perd entre les pàgines en blanc
I els bolígrafs buits de tota tinta.
Però ja fa temps que em busque
Que em crema el foc de les paraules per dins
Per voler eixir i quedar-se oprimides dins meu
Seguisc sense trobar la poesia que em crida
I en cada instant que vull escriure em pregunte
On estan els versos perduts?
On esta la poesia i la poeta que enyore... I #onesta #poesia #nosocpoeta #diadelapoesia #21març #flors #camp #MolíDelQuisi
Sóc salvatge quan el vent acarona els meus cabells
Quan descriu la vida que ha passat abans d'arribar a mi
I em diu que la meua pell torna a ser forta, torna a ser lluitadora
De les guerres quotidianes que han de suportar les mans
Es que sóc salvatge quan em vens i em dones el teu alè de vida
I m'expliques que totes les batalles acaben en cremar-nos els llavis
Al besar cada fracció dels nostres cossos ardents de passió
Plens d'un amor dolç i ferotge que sols podem entendre tu i jo
Perquè som salvatges des de que els nostres ulls s'han trobat
I les nostres mans d'animals rebels han decidit caminar al costat
Per saber que cada guerra es pot guanyar si no estem sols
Davant d'aquest món que ens fa caure tantes vegades
