Luna, aire y fuego

Sé que esta noche podemos volver a arder
Que las llamas somos nosotras
Y la oscuridad nuestras cenizas
Que todavia siguen volando.

 Somos nuestras dueñas
Y la luna nuestra aliada en la batalla
Que luchamos todos los dias
Para poder contemplarla cuando salen las estrellas.

Y sé que hoy vamos a prendernos fuego
Para ser un nuevo astro en el cielo
Que acompanye a la Luna tímida
Poder besarla y decirle que no esta sola.

Y somos como aire y fuego
Que no tienen miedo a la noche
Porqué sabemos que cuando ardemos en llamas
Podemos elevarnos hasta el cielo y sentirnos lunas

Lídia Santacreu [@EstelRoig5]

Llibreta 5 - poema 67

Es gracies a tu que he entés
Que no puc ser sempre d'aire
I el temps m'ha mostrat
Que el foc pot dominar-me

Ha sigut gràcies a les teues insistències
Que l'aigua de vegades et pot salvar
D'aquelles tempestes més mortal
I que la gent no fa tant de mal com creus

Has sigut precisament tú,
Qui m'ha posat en pau
Amb la meua ànima de terra
Que constantment estava en guerra

I ha sigut per tu que he entès
Que les tempestes i els incendis
Fan mal als temps que passen
Però que s'ha de lluitar i no rendir-se

I aguantar totes les meues desventures
Quan el temps no era fàcil
I les tempestes anaven en contra nostra

Per tot això,
GRÀCIES per posar-me els meus peus al terra.

I #volumV #Llibreta #Terra #peusalterra #trobarLaMeuaAnima #tancar #amb #simbols #poema67 #adéu #finssempre

Fa temps

Fa temps que els nostres cabells
No volen lliures pels carrers
Pot ser ja no recordes
Quan va ser l'última vegada
Que no tinguérem por
Ni quan va ser l'últim cop que la nit
Brillava en les nostres pupil•les
Amb l'intensitat dels estels

Fa tant de temps germana, que no sabem com era sentir-nos lliures
Com era ser gegants davant la nit i el dia
Com era que els nostres cabells volaven
Sense cap temor
I les nostres passes eren fortes
En mig d'una nit de ciutat

I #Cabells #MiniRandom #intentdepoema #dones #fortes #germanes #segures #cuidemnos #poesia #fortes #combatents #coratge #cor

Explosions de foc

Incendis de ràbia en les mans
que esclaten com un vendaval
en mig del bosc llunyà,
trobe en ell flamerades noves.

Cada colp l’incendi és més proper
i amb cada explosió s’acosta
cap a la meua presó.

No tinc por a cremar-me.

Tinc aigua al meu voltant,
que ara em protegeix de les flames,
amb pantalles de gotes
faig evaporar les pinzellades de ràbia.

Amb un crit al vent
balle en mig del bosc
que, impregnat d’espurnes,
m’acompanya amb els moviments d’Arabesque.

El foc és el meu aliat,
Però en poc de temps m’ha alcançat
i jo, enmig de la plataforma d’aigua
dansant al ritme del foc.

Nova dansa de ràbia
que lentament evapora tota calma
i amb les espurnes que exploten
en la meua pell fràgil.

Em torne foc,
torna a la meua naturalesa
movent les flames al meu albitri.
Sóc la deessa del foc ardent