🌙🌱Dormir a l'era

Camine sense sabates per un lloc que conec,
Per una terra que m'estime i que m'estima
Amb tanta delicadesa que el vent m'acarona les galtes
I el sol, sense maldat, em dona la calor de l'estiu.

Camine per la senda que tant em conec
Que les pedres em marquen amb gràcia
I els ocellets canten una nova cançò
Quan els seguisc amb la mirada somiadora.

Camine, respire i ara m'ature
Al final del cami, al final de la costa
Que tantes vegades he baixat amb la bicicleta
I que acaba en aquella era de les nit estrellades.

Ara de nit en mig de l'era
Conte els versos i els estels
Cante cançons de sempre
I aquella melodia d'Obrint Pas:

"Al país que dorm a l'era
hi ha polsim de fruites velles
bicicletes entre sèquies
arracades de cireres
al país de les teulades
hi ha besos d'aigua llimó
arrapades a les cames
parotets a dins del cor
Al país que dorm a l'era".

🍃💚La meua revolució

Sé que no tinc un cos d'infart,  que em repateja el 90-60-90, al tenir que aguantar una talla de xiqueta i una estatura com a tal. Que no tinc unes cames perfectes ni un cos amb les corbes de revista. No tenir un cos de model ni de gimnasta. Però aquest és el meu cos

I he de suportar burles, aguantar insults i comentaris per baix... aguantar moltes coses, com la meua propia mirada al mirall.

M'exigeixen un esteriotip que no és el meu, no voler estar ni submir-me en ell, no voler veure'l i voler ser jo qui trie del cos que es reflecteix al meu davant.

Tenir cames esveltes i fermes, i ara dèbils. Tenir força i velocitat per tot el que et venia davant, i ara ser qui ha d'anar darrere d'aquesta ombra que amb poc de temps em supera.

Voler ser segura i tenir la meua convicció, voler tenir el cos valent i les mans ben fermes... que el meu cos és meu i la meua llibertat també.
Que el meu cos ja ha patit prou i ara toca tirar endavant.

Luto

Vestiré de luto hasta las bragas

cuando pierda mi batalla

dentro del ring de la lucha

por mi plena libertad.

Seguiré en pie, aún

y vestiré como siempre

pero no perderé la dignidad,

llevando mi secreto en luto.

Y vestiré de luto hasta las bragas
cuando pierda la batalla
contra la opresión
que nos impusieron al nacer.

Continuaré viva después de todo

y muerta por dentro

porqué mi libertad es

la terrible y la mejor compañera.

En el trágico trayecto

conspirado con las almas sucias

que amenazan con tanta simpatía

una sociedad enferma de humanidad.