Ciclón

Chillo al viento

no aguanto el fuego en mis manos

la llamarada de rabia en los ojos

ni el incendio que corre por mis huesos

Pido ayuda al viento

pero no responde, no me oye

solo con delicadeza roza mi piel,

me acaricia y corta las heridas.

Herida sobre heridas

Lloro mirando el viento

-¡Te odio!

no quiero más sus segundos

no soporto más su presencia

Suelto mis últimas palabras al viento

solo le pido un último susurro

transformado en versos sucios.

Solo le pido que devuelva los cálidos colores

a la primavera de mi mundo,

mi ya desgastado mundo.

No parar de Córrer

Córrec…

els carrer són buits,

i a l’hora plens

Córrec…

busque en els ulls de la societat

una xicoteta espurna que brille,

sols una, per menuda que siga.

Córrec…

Vaig al contrari de tots

sóc la que tropesa amb tot

i fa de les mirades foc

Córrec… (un poc més fort)

No soporte la corrent en contra

no vull seguir-la, no puc amb ella

Vaig a espijons i colps de puny

Córrec .... (un poc més fort)

em falta l’alé, vull perdre’l

no trobe el caliu en cap mà

no trobe cap mà on compartir caliu

Córrec!! (més fort que mai)

Vull eixir d’aquest lloc!!!

M’angoixa! Em tanca! No puc eixir!

No hi ha cap escletxa per on fugir...

Egoisme...

Què és l'egoisme?
I tu m'ho preguntes?
Mentres, et respons tu mateixa mirant el teu propi melic.
Egoisme és el sistema on estem sumits, és on estem clavats fins més a dalt que el coll. Egoisme és no acceptar a qui no es com tu. És no tindre en conter les opinions contraries. Egoisme es fer ulls secs al que t'envolta. L'egoisme és la violència sense sentit. Són els esteriotips.
Egoisme és estar parlant i que ningú escolte. Egoisme és cridar de ràbia cap al món i que et miren amb cara de boja. És mirar als ulls de la gent i saber que mai ningú va a cedir ni un mílimetre. Egoisme és que esclates de ràbia, desesperació, odi, impotència, soletat, tristesa i que inclús el més arrimat et mire amb despresi. Egoisme és veure que l'única eixida és fugir.

 Sí, Egoisme és negar un abraç. És negar un bes, una mirada. L'egoisme és donar l'abraçada quan sols pot empijorar-ho. És donar el bes quan no toca. Egoisme és comparar. És recordar i no veure el que tens ara en les mans. L'egoisme són els cels i l'enveja. Egoisme és retraure actes que ja han passat a l'història. Egoisme és sols mirar per u mateix.
L'egoisme també és mirar als ulls d'algú que plora i no dir res. Egoisme és plorar per dins quan res va bé, i que ningú ho vulga veure. Egoisme és que no pugues parlar per por a fer mal. Egoisme és tallar les ales. És voler saltar al buit per morir-se. Egoisme és que tingues que tallar-te per que veus que el món ja no li cap més odi.
L'egoisme...
Què és egoisme?
I tu m'ho preguntes?
Egoisme ets tu
Sóc jo
Som totxs...

Cares de la Lluna

Diuen que la lluna té dos cares,

això diuen…

Però jo cada nit

la veig distinta, bonica.

Diuen que sempre està canviant,

però no s’adonen

que els qui canvien som nosaltres,

la nostra manera de pensar.

Solte una nit més

mirant l’obscuritat i la llumeneta,

la por de no trobar-me

amb la cara que jo m’estime

Però totes les nits trobe

la llibertat en els seus ulls

les ganes de riure

i ara les ganes de plorar...

Fotografia per Dario Cavero Cabrera:

El meu cos busca fugir

Senc com el meu cap va a explotar,

no entenc res del que passa al voltant

les meues mans noten com s'esgarren

amb el fred tallant de l’hivern

Sols vull fugir d'ací

però tinc els meus peus ancorats al terra.

La meua ment i ànima

volen molt lluny, arribant al cel.

No vull soltar cap llàgrima més,

el meu cos intenta conservar el valor

però sóc massa dèbil

i en res caic com un castell de cartes.

Respire per última vegada,

els meus ulls cansats, forts

saben cap on mirar

l’horitzó llunyà, direcció cap al mar.