Estel Roig 5

diumenge, 11 d’agost del 2019

Relativitzar


Sentir les xicotetes ciutats
sota els peus, i les mil llumenetes
que fan del som, insignificants.

Sentir el mar i la veu del silenci
allà on res es mou
i tot està al nostre abast.

Ser foc i vent,
ser nosaltres mateix
en les altures dels cors,
per deixar-nos portar per la pólvora.

Ser dos ànimes lliures
que s'amaguen del món
per observar-lo xicotet
quan els dubtes ho son tot.

#lliures #nit #montanya #altures #polvora #foc #vent #llum #Relativitzar #dubtes

dilluns, 17 de juny del 2019

Moviment dels vents


La veu dels vents travessa les mirades
fa escoltarels sons de la natura
i les senzilleses que la brisa porta.

Em senc flor en mig del camp
mogut per la voluntat del vent,
el que la natura vol de mi.

M'ature i no vull pensar
en allò que no puc controlar
perquè l'únic mal que fa és al meu cor.

Ara escolte, respire i contemple
cada una de les faccions que m'envolta,
i tinc clar el lloc que m'abraça.

#natura #caseta #flor #flower #art #poesia #ocells #ales #vida #tranquil #vent #aire #anima

dimarts, 30 d’abril del 2019

Olor a pólvora

Eres pólvora,
eres foc i flama
eres el terratrèmol
que acaba les mascletades
i ens diu que som forts i fràgils al mateix temps.
Eres el masclet que bombeja el cor
i les espurnes que il·luminen la nit.

Eres el castell nocturn que tapa els estels
i la mascletada de mig dia que atura el temps.

Eres les veus de la “Salve” a les 00.00 la nit del Riberer
Amb el director de la banda
Coronant el carrer damunt d'una cadira.

Eres tú la màgia d'aquest poble.

dimecres, 17 d’abril del 2019

Cor de paper


He fet amb les mans de paper
tots els poemes que eren corda
per al meu cor pres.
Dibuixant en tinta la veu
del bombeig que cridava
cada cop que el cor vol ser lliure.
Tinc presos els sentiments
en aquest cos
de tinta i paper
que sols crida
al trencar-se la pell
desagnant versos i lletres.
amb sang de tinta.

dimarts, 12 de març del 2019

La meua llar

Cos de dona,
com a cos d’habitatge
Avui observe cada una de les corbes,
les imperfeccions del meu cos
i la veu del meu interior.

I m’estime,
tal com soc.
Després de tant de temps
amb les armes aixecades contra mi.

Amb els cabells solts i rebels
amb les ones que es reflecteixen en la pell
i les cicatrius al descobert
que representen cada batalla guanyada.

Estic en aquest cos,
un tipus de cos de dona.
Que ara cuide perquè he aprés
que és la primera llar que he tingut
i he de parar aquest conflicte bèl·lic
entre el meu cos i la meua ment.

Aquesta soc jo, i tinc un cos imperfecte,
però aquesta és la meua llar.

divendres, 1 de març del 2019

Març

Tinc ganes de sentir les teues picoretes
Per tot el meu cos
La veu del teu vent suau
I la de totes les criatures que fas viure.

Comences a florir amb alegria característica
Les flors comencen a treure els colors
Els ametller canvien el blanc de les flors
pel verd de les fulles.

Comença tot a esclatar amb colors,
amb art i alegria.
Comença març, i amb ell més d'una nova aventura

dilluns, 4 de febrer del 2019

La meua pàtria

Des del terra,
una vegada més veig els ametllers en flor
un febrer que posar el fred en mans i  galtes
I pinta colors als camps i arbres.

Recòrrec les sendes d'aquesta xicoteta pàtria
Un lloc on viure i una terra que m'estime
Pobles que no saben com es la pluja sana
Ni els torrents d'aigua continua.

Terra de sequera
Que abraça la vida amb tendresa
Terra de riquesa
Que viu entre aroma salat de mar
I pins de les altes muntanyes.

La meua pàtria que vaig conèixer
Quan la trobava en falta.

#Benissa #casa #lameuapatria #ametller #febrer #poesia #poetry #febrero #flor #terradesequera #vida #plaers #reinventarse #tornar

dijous, 17 de gener del 2019

Memòria d’ametller-EL QUE QUEDA DEVASTAT (3)


Contemple el que érem
i el que ara som
natura viva enfront de la devastació.

Terres cuidades, per avis, pares i ara nosaltres
per acabar esdevenint pols
amb interessos bruts de monedes.

Viva terra que ens cuidava
i ara no sabem com guarir-te.
Ens plores amb els ametllers
quan cauen les branques desfetes.

Volíem tornar-te la vida que ens donares
però ens han posat dues espases

entre l’esquena i el pit.

Memòria d’ametller - COLLITA (2)


Camine un matí més
amb les veles a l’esquena
i els gaiatos a la mà.

Encara besa suau el sol
els cims de Bèrnia i la Solana,
i tot i ser estiu no sobra la jaqueta fina.

A la nit ha fet fresca
però en posar-nos a la feina
ens sobrarà fins i tot la pell.

Avui és l’últim dia de la temporada,
ens queda res per acabar:
dues fanecades i aquell ametller mollar.

Tenia ganes que fos avui,
feina feta
i mal de caps en dansa.

Ho sabeu bé, vos cuidem per voluntat i estima.

Memòria d’ametller - EL QUE ÉREM (1)

Cobries amb verd esperança
els jocs  i les rialles
quan gaudíem de la infantesa.


Omplies de verd
totes les sabates, la roba
i els cabells - junt amb la terra-


Segàvem amb les mans
les distàncies entre els arbres
i amb la veu les hores.


Que no acabaran mai!
El joc no ha fet més que començar!
Però els estels i la lluna ens saludaven.


“És hora de tornar”
i amb parsimònia contada
ens acomiadaven dels ametllers.

dilluns, 14 de gener del 2019

LA LLUM QUE EMETEN ELS TRÈBOLS MULLATS


Pot ser tot es quede en res, 
Que tots els camins recorreguts
Es convertiran en cendra
Però sempre ens queda l'esperança.

Soc de les qui descriu en verd
Els instants més alegres
I en ells posa l'ànima i el cor
Per mai oblidar-los i guardar-los.

Soc de les que agafa els símbols
I els pinta d'un record meravellós
O el més obscurs dels meus relats,
Per escriure en ells les meues vivències.

He posat de nou els peus al meu lloc,
 A la terra, junt amb els trèbols mullats
De les rosades de les nits d'hivern
I les ganes de no oblidar.

He descrit els meus peus
Junt amb la terra que m'ha vist créixer
Per què l'enyore
Com els dies de primavera clara.

dijous, 3 de gener del 2019

Mapes en els llavis

Va haver un moment
Que em vaig perdre en els teus ulls
Amb la teua mirada clara
i el verd dels teus iris.

Vaig empendre de nou un viatge
Direcció al meu cor
I vaig trobar en els quaderns
El mapa de versos per no perdre'm.

Però de nou et vaig trobar,
Amb els llavis carmesí,
la mel als llavis i l'anís en l'alé.

I aquesta vegada no em perdre de nou
Perquè tinc el quadern de bitàcola entre els llavis,
Per recitar els vents dels teus besos.

#QuadernDeBitàcola #poesia #poertry #estelroig5 #art #vents #besos #estima #amor