Com un Preludi que sense més ni menys dona pas a Coratge
amb dolçaina ens fa esclatar a ballar
amb tots els anys a les esquenes
de lluita, lletres, cançons, somriures i plors
Recordes com ens deien Benvinguts al Paradís
amb soroll de sirenes i crits; d'helicopters i algun que altre tir
Com ens mostraren les Mentides
o com en L'Últim Combat ens diuen de no rendir-nos
Ens demanaven Moviment quan encara eren molt menuts
que mai tinguerem por a admetre qui Som
encara que fos Novembre
encara que no sapierem si No Hi Ha Demà
Cada Cop que ens mirem les mans
Sempre torobarem La Flama
que ens fa esclatar amb El Foc i La Paraula
un crit als Quatre Vents
Que ens torna a la nostra Terra
encara que siga Lluny d'Aquí
encara que viatgem Més Lluny
sabrem on trobar els nostres Camins
I Quan No Hi Ets, els nostres punys
sabem que no hem d'abaixar
i ens preguntaran a cada un -On Vas?-
i nosaltres Trencant El Silenci respondrem
Perquè Som un món; som Els Crits De La Terra
perquè és la Nostra Hora
saben que no hem de tenir por,
és clar que Tot És Estrany
Però som forts
som l'herència que heu deixat
i fins la vostra tornada
SEGUIM, SEGUIREM
Perquè mai serem iguals
després de Viure amb vosaltres tants anys
tantes rialles, llàgrimes, somriures i cançons
i per mi, tants versos guardats entre els caixons
Sempre fidels als somriures
A mi també m'ha caigut una llàgrima amb Obrint Pas
Simplement genial :) Jo també he viscut aquests anys inoblidables
ResponEliminaTot un plaer que t'agrade =)
Elimina