Gotas de fuego

Mojarme la cara
Y notar que el agua cae ardiendo
Del incendio de mi mirada
Del desastre con que convivo
Entre mis sienes y mis pasos

Contemplo las llamas que caen
Sumidas en las gotas
Que resbalan debilmente
Por mi rostro cansado y aturdido

Mentengo la mirada frente
A los ojos azules que casi ni reconozco
Del que serà mi reflejo en todas las mañanas
Y del que és ahora una fogata de lagrimas
Por el miedo al que me enfreto dia tras dia
Que aguanta los vendabales y los huracanes
En medio d'este mar perdido.

Y ahora me contemplo con la cara ardiendo
Y la cabeza llena de fuego
Que resisto un dia más a las manos de los dias

La veu dels arbres

Trobe en els arbres l'aire que necessite,
L'ajuda per seguir endavant.

Trobe l'aire que entra suau als pulmons
I m'acaronen les ales, que m'impulsen
Per seguir un vol que no s'acaba,
Capaç de trepitjar les feres ferotges.

I mire els arbres amb la seua totalitat
Formant el bosc que ara m'envolta i m'abraça.
No sé qui soc ni com seguir endavant
Però ara junt amb els arbres,
Em diuen que sóc del vent, que sóc aire.

I amb una brafalada desperte
En una realitat que no és meua
Que em diu que no sóc completament lliure
I em trobe a rebolcons,
Com sempre pel terra.

I la meua ànima vol caminar sense por,
Por a caure dels meus pasos,
Por a les altures que les ales estan alçant
I que quan arriben al llímit
Tornen a caure pel vertigen de la llibertat.

1.04.2018