Tot s’acaba
si tot comença
però en dies de pluja
el meu cor pesa.
Senc l’aigua al damunt
com si no vinguera de lluny.
De prop, com jo.
Del cel, com tu.
Els ulls fràgils
s’uneixen a la tempesta,
el vent em segueix,
em desperta i m'absorbeix.
Em torne aire.
M’enlaire.
Ales al vent.
Ànima lliure.
Foc al cor
que bull en aquest vol.
Ara les ales
es tornen flames.
Ara sóc fènix
que vola lliure
en les mans de l'ànima
de cristalls fràgils.
Interpretació:
Aquest poema, tracta sobre l'alliberament del poeta d'allò que li oprimeix el cor i li fa sentir-se en mig d'una guerra. Es parla d'una lenta alliberació que tot i fer-li mal, cremar-li per dins, es necessària per sentir-se lliure. Per seguir endavant la vida, representada com a l'ànima de cristalls fràgils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada