Fum de Primavera

Pètals dolços d'olor a romer

Impregnats també d'amor de timonet

De la tranquil·litat del temps

I de presa per trobar-nos més

Les mans ens coneixen i ens busquen 

Es troben amagades entre tela 

I busquen lloc on amagar la vela

Que desprén el fum guardat

Les nostres mans seguixen

I els besos ens plenen

Com l'herba del camp

Al deixar-nos caure

El fum s'allibera, com les carícies 

Com les mirades i els anhels 

Que en primavera volen 

Pels cossos en mig del foc

Fum d'Estiu

Estem en mig del foc

però el cor no batega per això

les nostres mans ens busquen

per unir-se, escapar, volar

Els ulls es miren 

connecten amb una nova força

les mans es troben, somriuen 

i com una fugida desapareixen

El calor no saps si es meu

o és aquell fum nou d'estació 

que amb aigua s'amaga

però que més que mai riu

Un portal buit, la porta s'obri

i els llavis ja no esperen a res

les mans impacients comencen amb botons

entretant entrem a rebolcons 

La casa es buida, i nosaltres plens 

el fum creix a cada sospir, en cada batec

ens fonem en la calor de l'estiu 

en els cossos que ara son més que vius 

Fum de Tardor

La nit ens cau al damunt

i la pluja dolça l'acompanya

com si tingués por de quedar-se sola

nosaltres ens quedem també amb ella 

Sembla que tot es quiet 

però en el nostre indret 

les respiracions es tornen anhels, gemecs

i el cor es torna cursa, batecs

Les fulles de Tardor cauen

i nosaltres agraïts perquè ens tapen.

El fum s'entreveu en l'aigua

però és ella la que ens eleva

Cremen els nostres cossos 

com una mistera encesa

amb cada bes, carícia, mirada 

que posa vent a la jugada

El mur ens sosté

però saps que tu -amb força,-també 

dins del meu cos, de l'ànima

sentim les nostres onades de Tardor

Fum d'Hivern

Empreny el meu cos contra el teu

t'hi deixe fer aquesta nit

som de fum i ens elevem

deixant-nos portar fins lluny

Ens fonem en un mar de besos

les carícies dels dits cremen

en la pell freda d'hivern

i desfà poc a poc la cuiraça del cor

Despleguem els nostres sentits

en la tendra mirada de la nit

som sols en mig d'aquest riu 

de ràpids batecs i anels 

Ens endinsem en nosaltres mateixos

som tan prop que no ens veiem

som tan prop que sols som un cos

que es fon en mig del fum.