Estel Roig 5

dimecres, 29 de març del 2017

Mil versos de lucha

Aunque te falten armas
pueblo de cien mil poderes
no desfallezcan tus huesos.
-Miguel Hernández-
Encontré en más de mil manos
la lucha de los gritos silenciados
las palabras que necesitan las almas
para alzar la voz con fuerza.

Si, son las palabras que lxs poetas
escriben con fuego ardiente
en cada puño y cada trazo
para soltar la intensidad de las voces.

Las letras de cada poeta
gritan con fuerza,
gritan des de la rabia diaria
que viven sus almas cercanas.

Sus almas, sus conciencias
si aún nos queda o existe algún pedazo
hacen remover las sienes de quien tiene
los puños y la rabia de la injusticia.

Las letras de cada poeta son, fueron, serán
la voz de los que gritan sus males
de quien sabe ver y ve inquietudes
en una sociedad enferma des de siempre.

Y mis versos hoy gritan por tantas injusticias
que en mil poemas no cabrían,
en mil lágrimas no se ahogan

y con cien mil luchas puede que se curen. 

dimarts, 21 de març del 2017

Art de fer art

És el traçat a mà alçada
que descriu la silueta nua
de l'esbós del teu cos.

És la poesia que et fa aturar-te
o deixar en pausa el món
per començar a escriure.

Començar amb tímids versos
que no saps on acabaran,
versos que segueixen l'instint de creació.

Ignorant tot l'entorn que et rodeja
La tínta et crida per ser alliberada
I el paper s'esgarra si es buit de lletres.

Sí, quest és l'art de fer art,
en el moment menys esperat,
en el moment on vola la poesia pel cap.

dimarts, 14 de març del 2017

La corbatura de la vida

El silenci s'ha fet presència als nostres cors
quan un gran escriptor ens ha deixa,
quan no ens podrà dedicar les seues lletres
ni la seua saviesa amb paraules.
Però no ens ha deixat sense res,
no ens ha deixat buits per dins
ha omplert de tantes històries, reflexions,
de saviesa compartida a nosaltres.
Ell ja m'ho va dir,
"Jo ja tinc el meu cel creat
i el pots veure al darrere meu"
Somrient i assenyalant el seu saber escrit.
Avui la seua veu no parla
però el seu record ens omple
i les seues lletres no ens abandonen,
encara que passe el temps.
A Bernat Capó, al nostre escriptor,
al meu mentor i guia en el món de lletres.
A ell que avui arriba al final
de la corbatura de la vida.
Dedicat a Bernat Capó i a la seua memòria, un gran escriptor.

dimarts, 7 de març del 2017

La Sang ♀

La sang és escandalosa,
això ho hem sentit moltes vegades
però la sang no té veu
no pot fer soroll.


Avui, m'he adonat perquè ho és:
és escandalosa perquè crida vida
és la que mou i fa que tot es moga
amb la seua particular sintonia.


És escandalosa perquè allà on apareix
sempre hi han hagut rastres de crits,
de baralles (internes o amb un oponent)
però hi ha hagut violència allà.


És escandalosa quan és n♀stra
quan la suportem una vegada al mes
o quan en meitat d'una lluita
som colpejades contínuament.


Sí, la sang és escandalosa
i no perquè crida ella sola
sinó pel silenci que deixa darrere
quant una de les n♀stres és assassinada.


Interpretació:

En aquest poema utilitze el símbol de la sang com a portadora de l'energia, sang perquè és femenina i vital perquè el món puga viure. Com les dones. Som una part important en aquest món, concretament el 50% de la població i no som considerades encara com a persones. És que no ho som?

Doncs bé, en aquests versos represente la sang com a substància vital que ens fa tirar endavant i ens aporta l'energia necessària per a lluitar. La sang és escandalosa, és una frase que se sol utilitzar molt en el meu poble i que m'ha paregut que era la més adient per dur el fil conductor del poema perquè com allò que no fa soroll pot escandalitzar-nos tant?, com allò que ens ocorre dia a dia no fa vibrar els sentits de moltes persones? Com la sang de les nostres companyes que han assassinat no para de cridar i encara hi ha gent que no l'escolta?