Estel Roig 5

dimecres, 31 de maig del 2017

Silenci

Silenci, et busque...
per què t'amagues en la nit?,
t'enyore com el fred en estiu
com la calor en l'hivern...

T'enyore silenci...

Fes acte de presència,
el meu cap sols vol cridar prou
i el món es torna boig,
res no para quiet.

Silenci, et busque,
t'espere com l'amant en l'aeroport
com la primavera a les flors.

T'espere silenci...

Tot és negre al meu cap
sols busque en tu la tranquil·litat
en aquest moment.

En la nit del meu cor
en el cap replet de soroll.


Et busque silenci...

divendres, 26 de maig del 2017

Una nit fosca i un paraigues lluminós

He trencat la porta de la meua presó,
i en eixir al carrer no he trobat res,
res per acollir-me a la seua esperança.

He llançat per primer cop al cel
un crit de llum per emparar-me
trobar algun lloc on asseure'm.

Però ni els estels brillaven aquella nit
i els seus ulls no cantaven com sempre
sota la pluja de l'obscuritat.

M'he hagut de traure els paraigües de llum
per fer que els ulls de la lluna tornen a cantar
la bella melodia del sonet de la mitjanit i el ball.

20-5-2017

dijous, 25 de maig del 2017

Il.lucions mortes


Avançant pel camí del seu somni
pel camí de les seues alegries i passions
amb tanta dificultat que li feia mal.

I seguia avançant mirant més al terra
que el seu davant, el seu somni llunyà
veient com es feia cada cop més impossible.

Impossible arribar allà on residien els estels
i tota la llum que quedava del seu món,
de les ganes de seguir lluitant per tant.

I aturà el seu pas,
i apagà la seua tímida espelma
en notar que res tenia sentit.

Res podia seguir així,
si els seus peus no arribarien mai
al final d'aquell camí de tants abismes.

és que potser ella duia
l'espelma de l'obscuritat
l'espelma que apagava totes els llums.

20-5-2017

dimecres, 24 de maig del 2017

Lluna roja


Ha començat a amagar-se el sol
i la claror s'esvaeix esdevenint obscuritat
desfent cada rastre de dia que quedava.

Però entre els pins i garrofers
apareix com una senzilla fada
que amb la nit torna de color el cel.

Ella fa amb la seua plenitud
que l'obscuritat es torne vida
i que la vida del seu interior cride llum.

Amb tanta energia que reflecteix
el seu color es torna roig
i fa del seu camí els estels.

I del seu nom que la torna lluna
per ser nou astre al cel cada nit
i nou somriure quan tot és fosc.

 20-5-2017

dimarts, 23 de maig del 2017

Atracció Mental

I com la mirava i com la notava
sentia el seu cos per tota la meua pell
i aleshores esdevingué la nit,
l'obscuritat ens atrapà i captivà.

I seguia notant com la seua energia
arribava a mi amb més intensitat,
amb tota la seua esplendor de les paraules
que la seua ment recitava per mi.

I tremolava, com mai abans ho havia fet
com connectava cada neurona amb la seua
una ment de dona, forta, valenta i bonica
-i no parle del seu cos-.

I s'endinsava aquella ment en aquest cos
desfet per un temps de tempesta
que a poc a poc es guareix amb la seua energia
amb la seua connexió de l'interior del seu al meu.

dimarts, 9 de maig del 2017

Hem sigut com dos elements


Hem descobert tantes coses
que no entenem que som encara inexperts
i que les altures ens enganyen
i ens poden llançar en qualsevol moment.


Hem comprés que per molt que passen els dies
el rellotge no s’atura, però tampoc corre més
siga en favor nostra o en favor del vent,
perquè de vegades som massa impacients.


Hem entés que la llunyania no ens impedeix estimar
com mai havíem cregut que podíem fer-ho
i que les vistes al mar són les nostres aliades
per recordar les mirades tendres sabor a sal.


Per ser tu de foc i jo de vent,
hem creat l’huracà de flames
capàs de trencar la ciutat
i llançar al cel els dubtes de la llunyania.

dimarts, 2 de maig del 2017

Peus al terra


He despertat amb la llum del Sol
en cada un dels racons de la cambra
i en obrir els ulls a una nova realitat
he descobert la llum de la terra.

He sentit com els ocells, lliures
han entonat una melodia de primavera
i que la brisa de la muntanya
em mostrava l’oxigen que tant necessitava

He posat els peus al terra
per notar la rosada de la nit en l’herba
i que en notar cada flor a les cames
una nova llibertat s’entonava al meu cor

Perquè ara, en aquest punt mateix
he trobat el meu lloc, la meua pau
i al lloc on no esperava,
m’he retrobat amb mi al lloc de sempre.