Aquest espai és per mi la meua manera d'alliberar la meua poesia del meu calaix personal,
una manera de mostrar al món el meu particular art, és la meua perspectiva d'ànima de poeta.
Ací:
"Cada vers té una imbècil vanitat de Vedette" (V. A. Estellés)
dimecres, 31 de maig del 2017
Silenci
divendres, 26 de maig del 2017
Una nit fosca i un paraigues lluminós
i en eixir al carrer no he trobat res,
res per acollir-me a la seua esperança.
He llançat per primer cop al cel
un crit de llum per emparar-me
trobar algun lloc on asseure'm.
Però ni els estels brillaven aquella nit
i els seus ulls no cantaven com sempre
sota la pluja de l'obscuritat.
M'he hagut de traure els paraigües de llum
per fer que els ulls de la lluna tornen a cantar
la bella melodia del sonet de la mitjanit i el ball.
dijous, 25 de maig del 2017
Il.lucions mortes
pel camí de les seues alegries i passions
amb tanta dificultat que li feia mal.
I seguia avançant mirant més al terra
que el seu davant, el seu somni llunyà
veient com es feia cada cop més impossible.
Impossible arribar allà on residien els estels
i tota la llum que quedava del seu món,
de les ganes de seguir lluitant per tant.
I aturà el seu pas,
i apagà la seua tímida espelma
en notar que res tenia sentit.
Res podia seguir així,
si els seus peus no arribarien mai
al final d'aquell camí de tants abismes.
I és que potser ella duia
l'espelma de l'obscuritat
l'espelma que apagava totes els llums.
dimecres, 24 de maig del 2017
Lluna roja
i la claror s'esvaeix esdevenint obscuritat
desfent cada rastre de dia que quedava.
apareix com una senzilla fada
que amb la nit torna de color el cel.
que l'obscuritat es torne vida
i que la vida del seu interior cride llum.
el seu color es torna roig
i fa del seu camí els estels.
per ser nou astre al cel cada nit
i nou somriure quan tot és fosc.
dimarts, 23 de maig del 2017
Atracció Mental
sentia el seu cos per tota la meua pell
l'obscuritat ens atrapà i captivà.
I seguia notant com la seua energia
arribava a mi amb més intensitat,
amb tota la seua esplendor de les paraules
que la seua ment recitava per mi.
I tremolava, com mai abans ho havia fet
com connectava cada neurona amb la seua
una ment de dona, forta, valenta i bonica
-i no parle del seu cos-.
I s'endinsava aquella ment en aquest cos
desfet per un temps de tempesta
que a poc a poc es guareix amb la seua energia
amb la seua connexió de l'interior del seu al meu.
dimarts, 9 de maig del 2017
Hem sigut com dos elements
dimarts, 2 de maig del 2017
Peus al terra
He despertat amb la llum del Sol
en cada un dels racons de la cambra
i en obrir els ulls a una nova realitat
he descobert la llum de la terra.
He sentit com els ocells, lliures
han entonat una melodia de primavera
i que la brisa de la muntanya
em mostrava l’oxigen que tant necessitava
He posat els peus al terra
per notar la rosada de la nit en l’herba
i que en notar cada flor a les cames
una nova llibertat s’entonava al meu cor
Perquè ara, en aquest punt mateix
he trobat el meu lloc, la meua pau
i al lloc on no esperava,
m’he retrobat amb mi al lloc de sempre.