Estel Roig 5

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Farta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Farta. Mostrar tots els missatges

dimecres, 31 de maig del 2017

Silenci

Silenci, et busque...
per què t'amagues en la nit?,
t'enyore com el fred en estiu
com la calor en l'hivern...

T'enyore silenci...

Fes acte de presència,
el meu cap sols vol cridar prou
i el món es torna boig,
res no para quiet.

Silenci, et busque,
t'espere com l'amant en l'aeroport
com la primavera a les flors.

T'espere silenci...

Tot és negre al meu cap
sols busque en tu la tranquil·litat
en aquest moment.

En la nit del meu cor
en el cap replet de soroll.


Et busque silenci...

dimarts, 7 de març del 2017

La Sang ♀

La sang és escandalosa,
això ho hem sentit moltes vegades
però la sang no té veu
no pot fer soroll.


Avui, m'he adonat perquè ho és:
és escandalosa perquè crida vida
és la que mou i fa que tot es moga
amb la seua particular sintonia.


És escandalosa perquè allà on apareix
sempre hi han hagut rastres de crits,
de baralles (internes o amb un oponent)
però hi ha hagut violència allà.


És escandalosa quan és n♀stra
quan la suportem una vegada al mes
o quan en meitat d'una lluita
som colpejades contínuament.


Sí, la sang és escandalosa
i no perquè crida ella sola
sinó pel silenci que deixa darrere
quant una de les n♀stres és assassinada.


Interpretació:

En aquest poema utilitze el símbol de la sang com a portadora de l'energia, sang perquè és femenina i vital perquè el món puga viure. Com les dones. Som una part important en aquest món, concretament el 50% de la població i no som considerades encara com a persones. És que no ho som?

Doncs bé, en aquests versos represente la sang com a substància vital que ens fa tirar endavant i ens aporta l'energia necessària per a lluitar. La sang és escandalosa, és una frase que se sol utilitzar molt en el meu poble i que m'ha paregut que era la més adient per dur el fil conductor del poema perquè com allò que no fa soroll pot escandalitzar-nos tant?, com allò que ens ocorre dia a dia no fa vibrar els sentits de moltes persones? Com la sang de les nostres companyes que han assassinat no para de cridar i encara hi ha gent que no l'escolta?

dimarts, 14 de febrer del 2017

Intens


Escapàrem de la gent
i els nostres cossos reien nerviosament
amb les ganes de fondre's,
d'estar sol i rebentar l'embolcall.

Travessàrem el temps, el poble
i pujant aquelles escales mortals
va començar a llevar-se la roba,
a poc a poc descordava els botons.

La respiració accelerada
i les pulsacions ingovernables.
L'escalfor prohibida provocada
per les seues mans aferrant els pits.

Sospirs, besos, anhels
tot li faltava i a mi tot em sobrava
aleshores, en aquella estança
esclatà el foc, l'incendi...

Quasi sense previ avís
es colpejaren els cossos fortament
i m'assaltà una calor terrible
el moment de delit injust.

En aquell punt es trencà alguna cosa en mi,
al meu interior, dins del meu cos.
Cride, no  si de mal o de por
i cride repetidament que s'ature.

Les llàgrimes mudes no volien eixir encara,
els seus moviments bruscos tampoc pararen
i les meues forces esgotades
desistiren fins a perdre el sentit.

Torne al meu cos, que ja no és meu
alliberat del pes que em tenia presa,
m'abrace a mi mateixa
amb respiració tallada i arítmica.

Note la seua calor, el seu fred calor
al costat, amb respiració tranquil·la,
entenc que la seua presència s'ha esfumat
deixant en mi un mar en tempesta...

Interpretació:

En aquest poema faig una crida per mostrar l'altra cara de les relacions tòxiques que aboquen a la falta de respecte i a la violència. Parle d'aquelles que amaguen en un rerefons una ombra tan obscura que assassina a poc a poc, que tortura dia a dia. Parle de totes aquelles dones que són violades per les seues parelles, parle del sexe sense consentiment i del dolor que provoca això, tant físicament com psicològicament. Per això al llarg del poema mostre adjectius que mostren dolor, angoixa i por per tal de deixar des del 1r vers clar que no hi ha consentiment per fer els actes que el segueixen, que tot i els primers moments de "passió" no seran benvinguts encara que semble que es vol seguir amb el joc.
Amb tot, vull afegir que no és un tema per fer broma, ni molt menys per ignorar la realitat que ens envolta a les dones. NO ÉS NO, encara que no quede roba, encara que ja haja començat la penetració. Obriu els ulls, desperteu, ens estan ferint, maltractant, assassinant!

dimarts, 10 de gener del 2017

Demonios Oscuros

Ahora nacen de mis sienes
más de mil demonios
escritos con la tinta del plumero
que saca a fuego ardiente
mis males más profundos.

Saco a flote con cada letra
el desperdicio de mi vida,
mi angustiada y agotada vida,
por poner en orden una mente
que no abre la puerta fácilmente.

Hoy describo mis penas en palabras,
saco los demonios oscuros
y las armas para defenderme .
Los males de mi mente
son las batallas libradas.

Los males que oculto
son las más de cien historias
que se acumula mi vida.


Interpretació:

Demonios oscuros es la representación de aquellos momentos que marcan un antes y un después en nuestras vidas, ya que nos impiden vivir con la tranquilidad que disfrutábamos antes de los sucesos. Estos demonios que nos asustan diariamente y que nos llenan las noches de pesadillas son los que liberamos con nuestro arte particular, con nuestra fuerza para seguir adelante en nuestro día a día. Son estas las armas que utilizamos para combatirlas.

dimarts, 3 de gener del 2017

Ara sóc Fènix


Tot s’acaba
si tot comença
però en dies de pluja
el meu cor pesa.


Senc l’aigua al damunt
com si no vinguera de lluny.
De prop, com jo.
Del cel, com tu.


Els ulls fràgils
s’uneixen a la tempesta,
el vent em segueix,
em desperta i m'absorbeix.


Em torne aire.
M’enlaire.
Ales al vent.
Ànima lliure.


Foc al cor
que bull en aquest vol.
Ara les ales
es tornen flames.


Ara sóc fènix
que vola lliure
en les mans de l'ànima
de cristalls fràgils.

Interpretació:
Aquest poema, tracta sobre l'alliberament del poeta d'allò que li oprimeix el cor i li fa sentir-se en mig d'una guerra. Es parla d'una lenta alliberació que tot i fer-li mal, cremar-li per dins, es necessària per sentir-se lliure. Per seguir endavant la vida, representada com a l'ànima de cristalls fràgils.

dissabte, 16 d’abril del 2016

Dulce Silueta

Desmonté mis sentidos
En el borde del abismo
Dejando mis manos desnudas
Al cielo, al viento
A la nada

Cartografiando las núbes
Que mis ojos acompañan
Deseando que a la luna
No taparán

Dulce silueta
Que ahora baila
Sentada en mi regazo

Noto a cada paso
Pinchos que sangran
Al rozar mis dedos

Se deshacen
Como hielo en fuego
Como rabia en gritos

Y ahora encuetro
Un nuevo abismo
Entre yo y el futuro

dimecres, 23 de març del 2016

Moments de Gel

Mans fredes
Busquen inútilment traure el foc
Que fa tant de temps s'ha apagat
En mig d'aquesta nit,
Quan la humitat es torna gel
I les galtes semblen cremar,
Trobe els meus ulls
Empanyats com cristalls

Moments de gel
Es tornen als ulls clars,
Cansats i desgastats
Que amb tímits i fràgils somriures
Esperen l'arribada de la calor
Amb colors forts i vius
I esperen ja amb ganes
L'arribada de la primavera
De la meua, i sols meua,
Estimada pimavera.

dissabte, 5 de març del 2016

Bruta, Trencada i Desgarrada

Sabates brutes,
Trencades i desgarrades
A parts iguals
Mentre el cami es trenca
I el pont cau a cada pasa
Un nou tro sona als meus peus
Tempesta que ja fa temps
Que enuvola el meu cap
I taca els meus ulls
De cristalls i roig
Una nova pasa
Donen els meus peus
Deixant en el camí tinta bruta,
I fulls desgarrats i trencats
A parts iguals

Un nou desfet de paraules
Junte amb força
Per alçar la mirada
I aguantar les llàgrimes
Que amb tantes ganes lluiten per escapar.

divendres, 19 de febrer del 2016

No parar de Córrer

Córrec…


els carrer són buits,
i a l’hora plens


Córrec…


busque en els ulls de la societat
una xicoteta espurna que brille,
sols una, per menuda que siga.


Córrec…


Vaig al contrari de tots
sóc la que tropesa amb tot
i fa de les mirades foc


Córrec… (un poc més fort)


No soporte la corrent en contra
no vull seguir-la, no puc amb ella
Vaig a espijons i colps de puny


Córrec .... (un poc més fort)


em falta l’alé, vull perdre’l
no trobe el caliu en cap mà
no trobe cap mà on compartir caliu


Córrec!! (més fort que mai)


Vull eixir d’aquest lloc!!!
M’angoixa! Em tanca! No puc eixir!
No hi ha cap escletxa per on fugir...

dimecres, 3 de febrer del 2016

El meu cos busca fugir


Senc com el meu cap va a explotar,
no entenc res del que passa al voltant
les meues mans noten com s'esgarren
amb el fred tallant de l’hivern

Sols vull fugir d'ací
però tinc els meus peus ancorats al terra.
La meua ment i ànima
volen molt lluny, arribant al cel.

No vull soltar cap llàgrima més,
el meu cos intenta conservar el valor
però sóc massa dèbil
i en res caic com un castell de cartes.

Respire per última vegada,
els meus ulls cansats, forts
saben cap on mirar
l’horitzó llunyà, direcció cap al mar.

divendres, 4 de desembre del 2015

Dona'm Vida


Sentia la por que em seguia
Molt prop dels peus
Fins al punt de notar l'alé
Que olorava els meus cabells

He corregut tant
Que m'he quedat sense forces
El camí ja no és segur
Es ple de foc i enyorances

He aturat la carrera
La por m'ha abraçat
M'ha tombat i enfonsat
Fins tocar el fons del mar

Em falta l'aire,
Vull sortir d'ací
El pit està oprimit
I les mans en punys

Busque la meua sortida
Peró els ulls cansats
Es clouen sense permís
En meitat d'aquesta drecera

La tempesta ha començat
L'aigua em mulla de dalt a baix
Sense poder evitar-ho
Però de sobte em trobe amb NATURA

Caic al terra
Els cristalls ja no tallen
Sols són fines fulles que acaronen
I dolçament els demane: "Dona'm vida"





dilluns, 30 de novembre del 2015

Ciudad que grita Poesía



Quiero ver en llamas
La ciudad que cae a mis pies
Las sombras del ayer y hoy
Que me derrumban a cada paso


Busco la llamarada
En medio del incendio
Y solo encuentro recuerdos
Perdidos entre las chispas


Suena fuerte
Dentro del corazón
La palabra viva de mi vida
POESÍA


Y de mi muerte
Que noto cada dia
Removerse en mis sienes
Gritar por dentro POESÍA


Quiero ver en llamas
La ciudad de mis lágrimas






diumenge, 29 de novembre del 2015

Passeig de dia


Camins trencats en mig del dia
Avui passege a pas lent
Entre les deixalles de la vida
Per mantindrem a la deriva

Estenc els braços als costats
I fent equilibrismes
Note com el vent gelat
Traspassa pels meus dits

Toca els meus sentits
La brisa que arriba de les muntanyes
Talla les galtes
Deixant-les en vidres trencats

Les gotes de pluja comencen a caure
Com la veu dels meus pensaments
Amagats molt dins meu
Entre xarxes de paraules i fets

Sols voldrien cridar en mig la nit
Per trencar el mirall
Que em roba la llum
Però el sol es fora i jo no soc forta

Entre aquestes línies he arribat a la fi
Ara el temps ara s'atura
I la cinta dels meus cabells vola lluny
Perdent-se entre la llum