Descobriem força en els c♀rs

Alçarem els punys any rere any

Amb el coratge de poder vencer

Sabien que no seria cosa de dos dies

Sabien que no seria gens fàcil

Començaren amb la ràbia dels anys

Entenent que una vegada entraven

No acabariem fins no tindre

Entre les mans la victòria

Dies de pluja, de foc i incendis

Que ens obrien els ulls

Amb la impotència per acabar

En allò que a totes ens oprimia

Ens els cors, en la nostra esquerra

Trobem el roig de la nostra lluita

La força que ara destapem

En cada paraula

En cada fet

En cada lluita

Després de veure'ns mortes

A mans del patriarcat

♀

Ja fa temps que les nostres mans s'han trobat

Amb tantes rialles juntes

mai trobaré la manera exacta

per descriure el teu somriure

ni tampoc els teus ulls quan brillen

Descobriren les nostes mans

que no estaven soles

ja fa quasi dos anys

els dies passen i tu io jo com abans

fidels a un amor que no s'esborra

qua amb amargs de llima,

de quilòmetres

fem que el vent i els cel ens acompanyen

Desfem cada cop un sequit de llaços

que trenquen més que la llunyania

que ens mata dia a dia

amb trocets de caramels de llima

Són molts moments amb tu

de somriures i rialles

de tristeses i llàgrimes

però totes sempre ens enfortien

Hem crescut els dos

des d'aquell febrer fred

que ens abraçaren 

per no perdre el calor

Hem estat forts,l'un per l'altre

tot i tindre adversitats

tot i veure que el penya-segat 

ens feia caure cap avall

Però el teu somriure 

cada cop és més fort

i les meues forces creixen

al tindre't de nou ben a prop

T'estime

Fotografía de Dario Cavero Cabrera

Lluitar i Crear amb cançons (A Obrint Pas)

Com un Preludi que sense més ni menys dona pas a Coratge

amb dolçaina ens fa esclatar a ballar

amb tots els anys a les esquenes 

de lluita, lletres, cançons, somriures i plors

Recordes com ens deien Benvinguts al Paradís

amb soroll de sirenes i crits; d'helicopters i algun que altre tir

Com ens mostraren les Mentides 

o com en L'Últim Combat ens diuen de no rendir-nos

Ens demanaven Moviment quan encara eren molt menuts

que mai tinguerem por a admetre qui Som

encara que fos Novembre

encara que no sapierem si No Hi Ha Demà

Cada Cop que ens mirem les mans

Sempre torobarem La Flama 

que ens fa esclatar amb El Foc i La Paraula 

un crit als Quatre Vents

Que ens torna a la nostra Terra 

encara que siga Lluny d'Aquí

encara que viatgem Més Lluny

sabrem on trobar els nostres Camins

I Quan No Hi Ets, els nostres punys 

sabem que no hem d'abaixar 

i ens preguntaran a cada un -On Vas?-

i nosaltres Trencant El Silenci respondrem

Perquè Som un món; som Els Crits De La Terra

perquè és la Nostra Hora 

saben que no hem de tenir por,

és clar que Tot És Estrany 

Però som forts

som l'herència que heu deixat

i fins la vostra tornada 

SEGUIM, SEGUIREM

Perquè mai serem iguals

després de Viure amb vosaltres tants anys

tantes rialles, llàgrimes, somriures i cançons 

i per mi, tants versos guardats entre els caixons

Sempre fidels als somriures

A mi també m'ha caigut una llàgrima amb Obrint Pas 

Fum de Primavera

Pètals dolços d'olor a romer

Impregnats també d'amor de timonet

De la tranquil·litat del temps

I de presa per trobar-nos més

Les mans ens coneixen i ens busquen 

Es troben amagades entre tela 

I busquen lloc on amagar la vela

Que desprén el fum guardat

Les nostres mans seguixen

I els besos ens plenen

Com l'herba del camp

Al deixar-nos caure

El fum s'allibera, com les carícies 

Com les mirades i els anhels 

Que en primavera volen 

Pels cossos en mig del foc

Fum d'Estiu

Estem en mig del foc

però el cor no batega per això

les nostres mans ens busquen

per unir-se, escapar, volar

Els ulls es miren 

connecten amb una nova força

les mans es troben, somriuen 

i com una fugida desapareixen

El calor no saps si es meu

o és aquell fum nou d'estació 

que amb aigua s'amaga

però que més que mai riu

Un portal buit, la porta s'obri

i els llavis ja no esperen a res

les mans impacients comencen amb botons

entretant entrem a rebolcons 

La casa es buida, i nosaltres plens 

el fum creix a cada sospir, en cada batec

ens fonem en la calor de l'estiu 

en els cossos que ara son més que vius 

Fum de Tardor

La nit ens cau al damunt

i la pluja dolça l'acompanya

com si tingués por de quedar-se sola

nosaltres ens quedem també amb ella 

Sembla que tot es quiet 

però en el nostre indret 

les respiracions es tornen anhels, gemecs

i el cor es torna cursa, batecs

Les fulles de Tardor cauen

i nosaltres agraïts perquè ens tapen.

El fum s'entreveu en l'aigua

però és ella la que ens eleva

Cremen els nostres cossos 

com una mistera encesa

amb cada bes, carícia, mirada 

que posa vent a la jugada

El mur ens sosté

però saps que tu -amb força,-també 

dins del meu cos, de l'ànima

sentim les nostres onades de Tardor

Fum d'Hivern

Empreny el meu cos contra el teu

t'hi deixe fer aquesta nit

som de fum i ens elevem

deixant-nos portar fins lluny

Ens fonem en un mar de besos

les carícies dels dits cremen

en la pell freda d'hivern

i desfà poc a poc la cuiraça del cor

Despleguem els nostres sentits

en la tendra mirada de la nit

som sols en mig d'aquest riu 

de ràpids batecs i anels 

Ens endinsem en nosaltres mateixos

som tan prop que no ens veiem

som tan prop que sols som un cos

que es fon en mig del fum.