Estel Roig 5

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Realitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Realitat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de novembre del 2017

Sirena atrapada

Perquè venia sense armes
Vaig obrir-li les portes del meu món
Però no sabia que era espina i estaca
Que amenaçava la meua vida.

Va entrar com flor en hivern
I va acabar amb mi com sequera en estiu.
Sense pietat, sense cap marca
Per poder veure el seu mal.

Va empressonar la meua sirena lliure
En una copa diminuta de vidre
Per tenir-la sota seua voluntat,
Però resistia dins de la seua aigua.

I jo resistia al meu món trencat
Per espines i estaques clavades
Dins d'una pell que no li pertanyien,
I jo resistia com sirena forta en el mar.

I #niunamenos #ensvolemvives #25n #contralaviolenciamachista #fuertes #sirena

dimecres, 11 d’octubre del 2017

Reflex


Com un mirall ens reflectim
En mig d'una tempesta de caos
Per ser nosaltres el motor dels trons
I la força del vent i l'aigua que cau
Per damunt d'aquells que no volen despertar
Davant de tantes injustícies i règims passats.

Hem despertat davant d'un mirall,
Que no mostra la realitat
Que l'amaga davant de pantalles grans
I nega l'opresió als oprimits,
La dictadura al règim que vivim,
Que sobrevivim amb la lluita a les mans.

I ara l'aigua reflecteix un rostre conegut
Que et fa despertar després de tants anys
Amb la brutalitat que la realitat et colpeja
A colps durs al poble, que necessita parlar,
Trencar amb l'herència del passat
Cruel, corrupta, corrompuda, opressora.

I en aquest mirall, l'aigua reflecteix
Una ciutat que ara crida pel poble
Un lloc que se sent amb la realitat
I no l'amaga, la crida a viva veu
Per què és aigua clara
La que ara et renta la cara amb la realitat.

5.10.2017

dimarts, 3 d’octubre del 2017

Ja hi ha prou

Corries per uns carrers que esdevenien rius de gent
amb les butxaques plenes, l'una de por i l'altra de ràbia
per veure que la necessitat d'expressar-te és arravatada
amb colps durs al teu cos i al teu poble.

Corres, camines i cerques una paraula lliure
que ajude a tombar l'opressió que s'exerceix
sobre tots aquells que tenen al cap
la necessitat de llibertat i seguretat.

Perquè desitges amb totes les forces
que no hi haja cap company més de lluita
esperant a l'habitació blanca de l'hospital
causada per les forces brutals dels de dalt.

Buscaries compartir la força,
que s'ha d'acumular per cridar ben fort
amb la realitat que s'ensorra al davant
preveent un futur conegut per la història.

I ara ja hem parlat prou
i ens hem fartat de no voler ser escoltats
de voler resoldre el trencaclosques trencat
però ja sabem que ara sols ens toca actuar.

3 octubre 2017