Daus de la sort

Són els daus del poeta

el que fan de les paraules

una nova cançó.

Amb rimes desfetes

per la impressició

de les estrofes fetes a l'atzar.

Sí, avui m'encomane a la sort

per trencar la rutina

i que continue bategant el cor.

Allà on sols els daus

saben que passarà.

Interpretació:

En aquest poema es reflexa la incertesa que hi ha davant del món i el cansament en front de la rutina del dia a dia. Per aquesta raó el poeta ho deixa tot a la sort, inclús els seus versos. Deixant que els daus guien la seua vida.

Joc de dos cossos

Una mirada, sols una

i ja els cossos comencen

esclaten en flames,

en fum roig.

Comença el bes llarg,

passional,

com sols nosaltres sabem,

inclement, per què no dir-ho.

Et mossegue el llavi inferior

mentre em cluques l’ull esquerre

i somriem les dos a l’hora,

sabem que el joc ha començat.

Descordes els botons del meu pantaló

jo més impacient te'l lleve sense miraments

i les teues mans,companya,

segueixen baixant per la meua esquena.

Et bese el coll,

respires fons i gemegues,

mentre les meues mans

baixen lentament pel teu cos nu

bonic, com cap en aquesta terra.

Companyes en aquesta guerra

lliurarem questa batalla en un bosc

de llençols i coixins

on les nostres bales son els besos i les carícies.

El dolç plaer esta a punt de ser alcançat

els crits i el anhels

ja fa estona que omplen l’estança

i note les teues mans juganeres.

Com m’acceleren el pols!

Notar-te prop meua,

tu, la més bonica de totes

exitant-me com ningú

amb els teus dits màgics

em fas elevar-me, tocar l’orgasme.

Jo, entretant menys experta

ara note en els teus llavis

l’arribada imminent del teu orgasme.

Cridem les dos a l’hora

arribant al límit,

al fons.

Un altre crit,

el dolç plaer

es dins dels nostres cossos.

Interpretació:

Clar i ras. Les experiències tant amoroses i sexuals no sols és cosa d'un cos d'home i altre de dona. Totes tenim la llibertat de jugar, experimentar amb el nostre cos amb qui vulga compartir aquesta experiència. Sí, per aquesta raó escric sense tabus ni miraments. Si no t'agrada, no ens maltractes per ser com som.

Ràbia als queixals

La ràbia s’acumula als queixals

impregnats d’odi i dolor

extrets a la força de tots els racons.

Tanque els ulls,

llàgrimes no queden

sols foc agafat a la gola,

a les mans i als ulls.

No em fan veure que la lluna és plena

ni que el sol brilla igual

jo aquesta nit creme la ciutat.

Acabe amb la vida,

i m’enfonse fins al cel.

Caic en la realitat

no vull seguir ací.

Vull eixir.

Vull fugir.

Cridar molt fort .

Plorar molt dins meu.

La debilitat dels meus ulls,

és la ràbia als queixals...

Interpretació:

En aquest poema intente plasmar aquell moment de ràbia que es sent quant veus una injustícia o et passa a tu. Impotència, és el que marca el tema de tots els versos. Amb símbols com la "ràbia als queixals", "foc agafat a la gola" o les ganes d'eixir del lloc on estàs clava't. Tot açò, s'interpreta des d'un punt de vista físic, ja que són les reaccions involuntàries que fa el teu cos davant d'una d'aquestes situacions injustes. La part de debilitat que se'ns escapa i una altra que fem tot el possible per amagar-la i utilitzar-la en un altre moment.

Coratge de Brigadista

“ Sois el ejemplo heroico de la solidaridad

y de la universalidad de la democracia”

Dolores Ibarruri (La Pasionaria)

Pregaren a la natura

que la sort i el coratge no els abandonara.

Pregaren a la força

que la mort i la por no els entrara al cos.

Pregaren a les seues consignes

en mig de cada enfrontament,

de cada mirada impregnada de cançanci

quant vigilaven les trinxeres o l’enemic atacava.

Vida, demanaven a la vida

justícia, valor i energia,

demanaven la seua essència,

que fos la companya d’un ball amb simetria.

Als Brigadistes,

que la voluntat i la solidaritat

impregnava els seus cors i la seua sang,

a ells que aconseguien omplir els pulmons de vida.

A vosaltres Brigadistes,

que “sou la historia, sou la llegenda

sou l’exemple heroic de la solidaritat”

fóreu capaços de lliurar una guerra

i a tot risc per protegir la llibertat.


Interpretació:
(Recitat en el cementeri de Benissa, en l'acte d'homenatge dels Brigadistes Internacionals morts a Benissa el 6 de novembre de 2016)
Aquest poema és un homenatge a tots aquells joves Internacionals que és van penjar els fusells al coll i es van posar el coratge ben ferm en la Guerra Civil, per defendre la llibertat i la democràcia. Per tota la seua solidaritat que van mostrat per parar les accions del feixisme a l'Espanya republicana, aquella que tenia ben clar que aquella guerra no era justa i que fins a l'últim moment seguien lluitant amb l'esperança que guanyarien.

No només és un T'estime

Dia i nit -Amelie

«He buscat en una estrella un somni
l’he trobat il·luminat en els teus ulls

On veig el teu somriure»

I eres tu qui m'ha llevat
les sabates,
les ferides
guarint-les amb el dolç sabor del cel,
de l'amor més fidel i planer.

T'estime

No com ho fan els insípids humans,
sinò més bé com els estels,
que amb xicoteta dosi de llum
fan que els espavilats observadors,
com tu, tinguen ales i puguen volar.

Tu, entre tant,
amb un amor més diví
acarones amb delicadesa
cada sentiment del meu petit cor,
amb les teues paraules
que tenen pesiguets de sucre
i colpets d'amor.

Sí, ho saps.
Ho sabem tots dos
un somriure teu,
és el el meu dia.
Un somriure meu
és el meu t'estime
Per a TU.

Així que ara,
Et somric.


Interpretació:

Aquest poema té la intenció de transmetre l'estima cap a una persona que tant l'ha ajudat a superar les pors i a guarir les ferides que els amors no corresposts li han provocat. Amb aquests versos vol destacar que l'amat és diferent a la resta de les persones, tant per a estimar, com per ser estimat. No pot compendre l'amor sense el seu somriure, la seua força i la seua llum. Per això el màxim símbol per dir-li T'estime és regalar-li somriures.