Memòria d’ametller-EL QUE QUEDA DEVASTAT (3)

Contemple el que érem

i el que ara som

natura viva enfront de la devastació.

Terres cuidades, per avis, pares i ara nosaltres

per acabar esdevenint pols

amb interessos bruts de monedes.

Viva terra que ens cuidava

i ara no sabem com guarir-te.

Ens plores amb els ametllers

quan cauen les branques desfetes.

Volíem tornar-te la vida que ens donares

però ens han posat dues espases

entre l’esquena i el pit.

Memòria d’ametller - COLLITA (2)

Camine un matí més

amb les veles a l’esquena

i els gaiatos a la mà.

Encara besa suau el sol

els cims de Bèrnia i la Solana,

i tot i ser estiu no sobra la jaqueta fina.

A la nit ha fet fresca

però en posar-nos a la feina

ens sobrarà fins i tot la pell.

Avui és l’últim dia de la temporada,

ens queda res per acabar:

dues fanecades i aquell ametller mollar.

Tenia ganes que fos avui,

feina feta

i mal de caps en dansa.

Ho sabeu bé, vos cuidem per voluntat i estima.

Memòria d’ametller - EL QUE ÉREM (1)

Cobries amb verd esperança

els jocs  i les rialles

quan gaudíem de la infantesa.

Omplies de verd

totes les sabates, la roba

i els cabells - junt amb la terra-

Segàvem amb les mans

les distàncies entre els arbres

i amb la veu les hores.

Que no acabaran mai!

El joc no ha fet més que començar!

Però els estels i la lluna ens saludaven.

“És hora de tornar”

i amb parsimònia contada

ens acomiadaven dels ametllers.

LA LLUM QUE EMETEN ELS TRÈBOLS MULLATS

Pot ser tot es quede en res, 

Que tots els camins recorreguts

Es convertiran en cendra

Però sempre ens queda l'esperança.

Soc de les qui descriu en verd

Els instants més alegres

I en ells posa l'ànima i el cor

Per mai oblidar-los i guardar-los.

Soc de les que agafa els símbols

I els pinta d'un record meravellós

O el més obscurs dels meus relats,

Per escriure en ells les meues vivències.

He posat de nou els peus al meu lloc,

 A la terra, junt amb els trèbols mullats

De les rosades de les nits d'hivern

I les ganes de no oblidar.

He descrit els meus peus

Junt amb la terra que m'ha vist créixer

Per què l'enyore

Com els dies de primavera clara.

Mapes en els llavis

Va haver un moment
Que em vaig perdre en els teus ulls
Amb la teua mirada clara
i el verd dels teus iris.

Vaig empendre de nou un viatge
Direcció al meu cor
I vaig trobar en els quaderns
El mapa de versos per no perdre'm.

Però de nou et vaig trobar,
Amb els llavis carmesí,
la mel als llavis i l'anís en l'alé.

I aquesta vegada no em perdre de nou
Perquè tinc el quadern de bitàcola entre els llavis,
Per recitar els vents dels teus besos.

#QuadernDeBitàcola #poesia #poertry #estelroig5 #art #vents #besos #estima #amor