Estel Roig 5

dimarts, 23 d’agost del 2016

Sistema Suicida


Sentirme pobre de fuezas
Al descubrir que nuestros sueños
Se desvanecen al cruzar
Una montanya de vidas
Desgastas y atadas a un sistema
Que ha perdido toda la cordura,
Toda simpatía a sus propias vidas.

Anestesiades con la droga más dura
Que ofrece la pantalla,
El periodico
O la via radiofónica.

Han perdido la perspectivas
De felicidad buscando
Sólo el camino que sigue
La massa, el peloton de carrera
Queriendo ser primere
Y no son más que une más
Que sigue la corriente.

Ahora me paro
Con la mente todavia hirviendo,
Con los puños cerrados
Deseando no ser la única que conserva la cordura



dimecres, 3 d’agost del 2016

Busquem


Buscàrem una Barcelona tranquil·la
Amb els tocs de llum que necessitavem
Però a la primera parada
Es truncaren totes les espectatives
I el soroll ens envoltà
Desfent els somnis,
Les il·lucions
I tots els racons per descobrir
Es quedaren amagats
Amb tèbia llum