~Frias Tormentas~

Tormentas de otoño

En el frío tardío del año

Desaparecen las hojas secas

Dejando paso a las calles en ceniza

Desfiladeros de papel

Se abren paso en medio del desorden

Que habitan en mis sienes

Donde la rabia mundo no cesa

Y los paseos de invierno 

Empiezan con los primeros tumbos

Después de ver el agua congelada

Antes de tiempo

Entre las ráfagas de este maldito viento

Que se traga el grito del invierno

~Versos d'aigua~

Junte dues paraules

Boniques al meu parer

Però catastròfic el seu sentiment

Però, componen un dolç vers?

El meu tinter mullat de pluja

Deixa córrer tota mena de mots

No busque cap sentit en elles

Sols que d'amargues es tornen belles

Canvie de forma les meues lletres

Cap és igual però això no importa

Totes al remat són lliures,

No són ni teues ni meues

Arranque el full que mullat

Esborrona totes les paraules

Les deixe que escapen, que volen

Fins l' immensitat del món

L'aigua segueix impregnant la meua cara

I els meus absurds versos,

Ja no són meus, m'abandonen

Jo sols buscava,per dibuixar,tinta clara

I el meu tinter d'aigua es ple

Escric i no deixe paraules

Sols una tímida marca

Que amarga més que molesta

La tinta d’aigua desapareix a l'instant

Tot i que no deixa pel meu cap

Pot ser siga pluja

Pot ser siguen les llàgrimes

Dona'm Vida

Sentia la por que em seguia

Molt prop dels peus

Fins al punt de notar l'alé

Que olorava els meus cabells

He corregut tant

Que m'he quedat sense forces

El camí ja no és segur

Es ple de foc i enyorances

He aturat la carrera

La por m'ha abraçat

M'ha tombat i enfonsat

Fins tocar el fons del mar

Em falta l'aire,

Vull sortir d'ací

El pit està oprimit

I les mans en punys

Busque la meua sortida

Peró els ulls cansats

Es clouen sense permís

En meitat d'aquesta drecera

La tempesta ha començat

L'aigua em mulla de dalt a baix

Sense poder evitar-ho

Però de sobte em trobe amb NATURA

Caic al terra

Els cristalls ja no tallen

Sols són fines fulles que acaronen

I dolçament els demane: "Dona'm vida"