Sóc salvatge quan el vent acarona els meus cabells
Quan descriu la vida que ha passat abans d'arribar a mi
I em diu que la meua pell torna a ser forta, torna a ser lluitadora
De les guerres quotidianes que han de suportar les mans
Es que sóc salvatge quan em vens i em dones el teu alè de vida
I m'expliques que totes les batalles acaben en cremar-nos els llavis
Al besar cada fracció dels nostres cossos ardents de passió
Plens d'un amor dolç i ferotge que sols podem entendre tu i jo
Perquè som salvatges des de que els nostres ulls s'han trobat
I les nostres mans d'animals rebels han decidit caminar al costat
Per saber que cada guerra es pot guanyar si no estem sols
Davant d'aquest món que ens fa caure tantes vegades
