Crid(art)e

Hi ha llocs en que es respira art
Que et crida per que t'atures
I comences a crear, crear-te.

Escoltar el silenci o el bullici
I trencar amb el que tens al davant,
Reinventar-te, i tornar a començar

Hi ha llocs que l'art et crida
I has de respondre

#art #poesia #pintura #crearte  #respondre #benissa #lesmuses #il_lució

Una nit fosca i un paraigues lluminós

He trencat la porta de la meua presó,
i en eixir al carrer no he trobat res,
res per acollir-me a la seua esperança.

He llançat per primer cop al cel
un crit de llum per emparar-me
trobar algun lloc on asseure'm.

Però ni els estels brillaven aquella nit
i els seus ulls no cantaven com sempre
sota la pluja de l'obscuritat.

M'he hagut de traure els paraigües de llum
per fer que els ulls de la lluna tornen a cantar
la bella melodia del sonet de la mitjanit i el ball.

20-5-2017

Il.lucions mortes

Avançant pel camí del seu somni
pel camí de les seues alegries i passions
amb tanta dificultat que li feia mal.

I seguia avançant mirant més al terra
que el seu davant, el seu somni llunyà
veient com es feia cada cop més impossible.

Impossible arribar allà on residien els estels
i tota la llum que quedava del seu món,
de les ganes de seguir lluitant per tant.

I aturà el seu pas,
i apagà la seua tímida espelma
en notar que res tenia sentit.

Res podia seguir així,
si els seus peus no arribarien mai
al final d'aquell camí de tants abismes.

I és que potser ella duia
l'espelma de l'obscuritat
l'espelma que apagava totes els llums.

20-5-2017

Lluna roja

Ha començat a amagar-se el sol
i la claror s'esvaeix esdevenint obscuritat
desfent cada rastre de dia que quedava.

Però entre els pins i garrofers
apareix com una senzilla fada
que amb la nit torna de color el cel.

Ella fa amb la seua plenitud
que l'obscuritat es torne vida
i que la vida del seu interior cride llum.

Amb tanta energia que reflecteix
el seu color es torna roig
i fa del seu camí els estels.

I del seu nom que la torna lluna
per ser nou astre al cel cada nit
i nou somriure quan tot és fosc.

 20-5-2017

Atracció Mental

I com la mirava i com la notava
sentia el seu cos per tota la meua pell

i aleshores esdevingué la nit,
l'obscuritat ens atrapà i captivà.

I seguia notant com la seua energia
arribava a mi amb més intensitat,
amb tota la seua esplendor de les paraules
que la seua ment recitava per mi.

I tremolava, com mai abans ho havia fet
com connectava cada neurona amb la seua
una ment de dona, forta, valenta i bonica
-i no parle del seu cos-.

I s'endinsava aquella ment en aquest cos
desfet per un temps de tempesta
que a poc a poc es guareix amb la seua energia
amb la seua connexió de l'interior del seu al meu.

Art de fer art

És el traçat a mà alçada
que descriu la silueta nua
de l'esbós del teu cos.

És la poesia que et fa aturar-te
o deixar en pausa el món
per començar a escriure.

Començar amb tímids versos
que no saps on acabaran,
versos que segueixen l'instint de creació.

Ignorant tot l'entorn que et rodeja
La tínta et crida per ser alliberada
I el paper s'esgarra si es buit de lletres.

Sí, quest és l'art de fer art,
en el moment menys esperat,
en el moment on vola la poesia pel cap.

Cares de la Lluna

Diuen que la lluna té dos cares,

això diuen…

Però jo cada nit

la veig distinta, bonica.

Diuen que sempre està canviant,

però no s’adonen

que els qui canvien som nosaltres,

la nostra manera de pensar.

Solte una nit més

mirant l’obscuritat i la llumeneta,

la por de no trobar-me

amb la cara que jo m’estime

Però totes les nits trobe

la llibertat en els seus ulls

les ganes de riure

i ara les ganes de plorar...

Fotografia per Dario Cavero Cabrera: