25 d'abril, seguim cridant

A la història hem demanat un nou crit

que entre cendres es cremà tot el País Valencià

ciutats i pobles, pels Borbons arrasant.

Per reis i deshonres que encara ens manen callar

ser obedients al seu regnat

diuen que és per obra de déu,

per obra de les divinitats no comprovades.

Si som País Valencià, som una identitat

que travessat tantes guerres

tantes tortures i tants episodies de silenci.

Tants anys de lluita, tants anys de precarietat.

Sabem que la lluita no es fa en dos dies,

que la guerra no es guanya sols en 15 anys, tampoc en 310

perquè la nostra força no es va acabar en les terres d’Almansa

ni tampoc en l’última cendra de la guerra.

Avui, un dia 25 d’abril, hem recobrat la veu

per cridar que la nostra identitat com a poble

està encara en lluita per recobrar tota força.

Explosions de Mar

Una explosió de colors
esclata davant dels meus ulls
una flamarada de colors freds
com el meu cor en hivern

Uns ulls que es reflecteixen
en la llunyania del cel,
en els colors blaus
que impregna l'aigua de sal.

Mar, a tu t'evoque
aquesta vegada

per poder veure't de nou,
per poder apartar tots els mals.

Perquè les llàgrimes sols ens buiden
i els somriures ens alliberen, ens omplin
deixant en les nostres esquenes
les més fortes plomes, les ales necessàries,

ales que ens donen impuls
per emprendre el viatge llarg,
per apropar els nostres cors
en una perfecta simetria.


Interpretació:

Aquest poema reflexa una pau interna que esclata davant del mar amb el contacte de la brisa suau i el vent del mar, que ajuda a posar el cor i la ment en sintonia, una sintonia esperada que ara es recupera en trobar el seu lloc, on sempre havia estat i les ales ara estan disposades a volar més alt que mai.

Rosella, agret i espígol

Una consigna tant bonica

que desperta els dormits,

la natura ens crida

en mig dels camps florits.

Rosella, agret i espígol

Desfés els camins, excava les cunetes

per descobrir la historia soterrada

amagada dels ulls cansats

i els nostres joves, darrere de tants anys.

Rosella, agret i espígol

I ara trencant tantes rames,

com veu silenciades pels fusells

despertem com la primavera

cada any amb la nostra bandera.

Rosella, agret i espígol

Amb les seues morts,

amb les censures de versos

els poetes cridaven a la llibertat

en lletres amagades al racons de les presons

Rosella, agret i espígol

Colors de llibertat,

del coratge dels qui no es rendeixen mai

i punys tancats, ferits

de tanta lluita en les mans.

Rosella, agret i espigol

Ara, el camp crida

mai ho ha deixat de fer

i amb flors boniques

recita de nou la paraula República.

Seguim en lluita

A Guillem Agulló i a tantxs companyxs assassinats pel feixisme

Tenim la lluita en la mirada
I en els nostres punys la força
Que ens haviem arrebatat

Amb aquella vida
Que cridava llibertat
Que cridava una justícia real.

I en els punys tancats,
I en la ràbia als ulls
Seguim lluitant.

Per ell, per tantes companyes
Que per seguir la lluita,
La nostra lluita per sobreviure al món,

Arrassaren les seues vides
Les vides de joves lluitadores
De justícia i lluita per bandera.

La seua ànima

La cascada dels seus cabells
la descrivia amb una llum,
la del color dels estel,
que travessava de dalt a baix la seua esquena.
I que amb sinuosa mirada,
La seua prenda més valuosa,
descarregava cada gest com una fada.

I descansava les mans, i els peus
amb tanta senzillesa al terra
que semblava que flotara
i que en qualsevol moment s'enlairaria,
perquè era tan lliure la seua ànima
que no es dominava pel seu cos,
era tan lliure la seua mirada
que feia volar a qui la notara.