Eres pólvora,
eres foc i flama
eres el terratrèmol
que acaba les mascletades
i ens diu que som forts i fràgils al mateix temps.
Eres el masclet que bombeja el cor
i les espurnes que il·luminen la nit.
Eres el castell nocturn que tapa els estels
i la mascletada de mig dia que atura el temps.
Eres les veus de la “Salve” a les 00.00 la nit del Riberer
Amb el director de la banda
Coronant el carrer damunt d'una cadira.
Eres tú la màgia d'aquest poble.