Corries per uns carrers que esdevenien rius de gent
amb les butxaques plenes, l'una de por i l'altra de ràbia
per veure que la necessitat d'expressar-te és arravatada
amb colps durs al teu cos i al teu poble.
Corres, camines i cerques una paraula lliure
que ajude a tombar l'opressió que s'exerceix
sobre tots aquells que tenen al cap
la necessitat de llibertat i seguretat.
Perquè desitges amb totes les forces
que no hi haja cap company més de lluita
esperant a l'habitació blanca de l'hospital
causada per les forces brutals dels de dalt.
Buscaries compartir la força,
que s'ha d'acumular per cridar ben fort
amb la realitat que s'ensorra al davant
preveent un futur conegut per la història.
I ara ja hem parlat prou
i ens hem fartat de no voler ser escoltats
de voler resoldre el trencaclosques trencat
però ja sabem que ara sols ens toca actuar.
3 octubre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada