Hui curarem els versos
que s'escriuen amb ploma
pels carrers plens de cendra,
pels carrers plens de lluita.
Que no s'amaguen per por,
de cridar als quatre vents
els poemes dels valents
cuidant les nostres arrels.
Perquè cada paraula
és nostre crit de guerra,
cada passa en terra
una bala ben ferma.
Que ens toca ser guerrers
per mantenir en vida
els quefers de la terra
amb la llengua més dolça.
Capàç de fer-nos crèixer
fins quan hi ha sequera,
flames en carrers, pobles
o en els llargs silencis.
Que ara estem pujant
del pou que ens van llançar
per seguir sent més fortes
contra els titans del món
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada