Aquest espai és per mi la meua manera d'alliberar la meua poesia del meu calaix personal,
una manera de mostrar al món el meu particular art, és la meua perspectiva d'ànima de poeta.
Ací:
"Cada vers té una imbècil vanitat de Vedette" (V. A. Estellés)
dimecres, 3 d’agost del 2016
Busquem
Buscàrem una Barcelona tranquil·la
Amb els tocs de llum que necessitavem
Però a la primera parada
Es truncaren totes les espectatives
I el soroll ens envoltà
Desfent els somnis,
Les il·lucions
I tots els racons per descobrir
Es quedaren amagats
Amb tèbia llum
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Passejos,
Reflexions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada