Avui escric a la pàtria de les valencianes
A la terreta plena d'alegria
I impregnada de rialles
Sí, parle del nostre lloc,
El lloc que nosaltres ben bé coneixem
I que jo ara enyore.
Descric -ara- una terra,
Descric -ara- el meu lloc
Unes llargues sendes vora mar
I unes altures que ens fan creure volar.
I són ara els nostres desitjos
De sentir-nos grans
Perquè la nostra veu tinga ressò!
Perquè un crit en la nostra llengua
No és un crit qualsevol
És la veu del nostre poble,
La pàtria dels nostres poetes
Que ara renaixen de les lletres
Donant-nos el coratge i la vida
Per entonar amb força
Un nou cant a València
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada