Entenc que la vida no sempre
És un camp de flors
Que els colors verds i vius venen i van,
Al igual que la poesia,
Que es perd entre les pàgines en blanc
I els bolígrafs buits de tota tinta.
Però ja fa temps que em busque
Que em crema el foc de les paraules per dins
Per voler eixir i quedar-se oprimides dins meu
Seguisc sense trobar la poesia que em crida
I en cada instant que vull escriure em pregunte
On estan els versos perduts?
On esta la poesia i la poeta que enyore... I #onesta #poesia #nosocpoeta #diadelapoesia #21març #flors #camp #MolíDelQuisi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada