Incendis de ràbia en les mans
que esclaten com un vendaval
en mig del bosc llunyà,
trobe en ell flamerades noves.
Cada colp l’incendi és més proper
i amb cada explosió s’acosta
cap a la meua presó.
No tinc por a cremar-me.
Tinc aigua al meu voltant,
que ara em protegeix de les flames,
amb pantalles de gotes
faig evaporar les pinzellades de ràbia.
Amb un crit al vent
balle en mig del bosc
que, impregnat d’espurnes,
m’acompanya amb els moviments d’Arabesque.
El foc és el meu aliat,
Però en poc de temps m’ha alcançat
i jo, enmig de la plataforma d’aigua
dansant al ritme del foc.
Nova dansa de ràbia
que lentament evapora tota calma
i amb les espurnes que exploten
en la meua pell fràgil.
Em torne foc,
torna a la meua naturalesa
movent les flames al meu albitri.
Sóc la deessa del foc ardent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada