Contemple el que érem
i el que ara som
natura viva enfront de la devastació.
Terres cuidades, per avis, pares i ara nosaltres
per acabar esdevenint pols
amb interessos bruts de monedes.
Viva terra que ens cuidava
i ara no sabem com guarir-te.
Ens plores amb els ametllers
quan cauen les branques desfetes.
Volíem tornar-te la vida que ens donares
però ens han posat dues espases
entre l’esquena i el pit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada