He fet amb les mans de paper
tots els poemes que eren corda
per al meu cor pres.
Dibuixant en tinta la veu
del bombeig que cridava
cada cop que el cor vol ser lliure.
Tinc presos els sentiments
en aquest cos
de tinta i paper
que sols crida
al trencar-se la pell
desagnant versos i lletres.
amb sang de tinta.
Aquest espai és per mi la meua manera d'alliberar la meua poesia del meu calaix personal,
una manera de mostrar al món el meu particular art, és la meua perspectiva d'ànima de poeta.
Ací:
"Cada vers té una imbècil vanitat de Vedette" (V. A. Estellés)
dimecres, 17 d’abril del 2019
Cor de paper
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada