Junte dues paraules
Boniques al meu parer
Però catastròfic el seu sentiment
Però, componen un dolç vers?
El meu tinter mullat de pluja
Deixa córrer tota mena de mots
No busque cap sentit en elles
Sols que d'amargues es tornen belles
Canvie de forma les meues lletres
Cap és igual però això no importa
Totes al remat són lliures,
No són ni teues ni meues
Arranque el full que mullat
Esborrona totes les paraules
Les deixe que escapen, que volen
Fins l' immensitat del món
L'aigua segueix impregnant la meua cara
I els meus absurds versos,
Ja no són meus, m'abandonen
Jo sols buscava,per dibuixar,tinta clara
I el meu tinter d'aigua es ple
Escric i no deixe paraules
Sols una tímida marca
Que amarga més que molesta
La tinta d’aigua desapareix a l'instant
Tot i que no deixa pel meu cap
Pot ser siga pluja
Pot ser siguen les llàgrimes
Mare meua, que tinc una neboda-fillola que és poeta i jo sense saber-ho.
ResponEliminaEl que em sembla trist, és que darrere eixos versos s'amaga la tristesa....per què?
Jo que et conec de prop, no ho respire així, tal vegada, i espere, siga solament quan escrius....
Besos....
Com que no ho sabies?
Eliminala veritat que no es nota si es parla amb mi,però per això es descarrega tot en la poesia.
Bessadetes padrina