En l'andana

Sons de trens
En la nit freda
Una ombra es dibuixa
Amb la llum dels fanals rojos
Una ombra imperfecta
Que cau a trossos

Unes pases llunyanes
Una veu apagada
Desgarrada i ofgada
Un plor silenciat
I el vent que acarona cada llàgima
En la galta del infant

Llums de ciutat
Fanals apagats
En mig la nit
Com les mirades somiadores
Que cauen en l'abisme
Costruit en la realitat