Àngel Negre

Com una ombra

passeja pels carrers

nit i dia

sense importar la llum

Trenca per allà on passa

tot desig de riure

seguir sense forces

o simplement no seguir

Dibuixa als murs

amb tinta bruta que sagna

Embruta les seues paraules

les impregna de negra màgia

Imposa la seua llei

l’odi que sent al món

trenca la pau

encén la por

crida al vent

que ja té prou

però l’aire segueix…

segueix, com no, al seu ritme

obri les ales

el foc l’espenta

les cendres volen

i als seus peus cauen

Corre en contra

alcança el foc

la crema

la mata

el fum es torna sòlid

unes ales negres sobrevolen

els cabells al vent
d’aquest àngel negre