Esperava la llum del dia
per deixar de tindre fred
però el meu cos a la claror
tremola i no sent cap escalfor
Estimava la nit
com els estels i la lluna
m’estimava l' obscuritat
per poder somiar.
Com estimava jo la nit
però ara el meu cos demana llum
necessita sortir a la claror
els meus ulls volen veure els colors
Esperava la llum del dia
com la rosa que duu l’amant
com el llibre en mig del desert
però la llum venia i el fred es quedava
Com estimava la nit…
Canviaria un trosset de mi
únicament per tornar a tocar-la
per notar que m’estima encara
creia que la llum portaria la calor
però sols m’ha dut decepció i tristor
creia que la llum em guariria
la feriada que el fred no ha tancat
Jo volia caminar per la llum,
però el meu cos és més de nit
d’obscuritat i de fred?
sé perquè he volgut rodar.
Jo sols volia desfer els meus nusos
però ara estic pijor,
amb embolics més grossos
i sense el somriure de la nit ni del dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada