Caic al terra novament
Però aquesta vegada se que es diferent
No estic sola, hi ha algú més.
Una mà forta que em sosté
Quan el terra és la meua aliada
La meua dèbilitat i el meu infern.
Sons de terratremols als meus peus
I al meu cap una forta tempesta
Que ara s'amaina amb la seua veu.
Un somriure planer
Que es desperta després de la pluja
I en mig de la boira densa.
Els sons de trens al colisionar
Cada cop son més llunyans
Allunyats amb el vendabal
Que desfeia els meus cabells.
Un colp més em trobe al terra
I aquesta vegada he aprés
A aguantar l'equilibri sentada.
Sols em falta la força necessaria
Per posar-me dreta de nou
Alçant les ales lluny del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada