Un nou ball

El cel la cridava
I amb pases curtes
S'acostava a cor del bosc
El vent l'acaronava
I amb senzillesa la besava
Sols necessitava una xicoteta empenta .

Aleshores, súbtilment com una fada,
Va comenaçar a ballar
Al ritme del vent
I amb colpets d'alegria
Va traure els somriures
De la seua caixa màgica .

Els seus ulls perfí brillaven
Juntament amb els colors
De l'esperada primavera
Juntament amb el seu nou ball . . .