Joc D'escacs

Un tauler s’enfila en mig del camí

un lloc apartat

el lloc de l’ingeni.

comense a contar

caselles, que sumen huit

a cada banda del pati.

Sense pensar massa em situe al mig

on el rei mai creua

lloc on la victòria

ara és meua.

El cel es torna fosc

(i huit peons per banda)

m’he adonat tard, la batalla comença.

Indefensa m’he trobat

però les forces no abandonen

comandant de la meua pròpia guerra

em trobe al centre i sense defensa.

Comença la tempesta

l’estratègia es marcada

no tinc bàndol

tampoc guanyador.

Guerra interna

en mig d’un carreró

ja no existeix l’hora

ni el marcador.

Sembla el joc d’escacs

però en mi les contradiccions

com a peses del tauló

blanc i negre al meu món

i ara, en aquest mateix moment

escac i mat a aquesta visió.

Interpretació:

Aquest poema representa la situaciò d'una ànima perduda en mig d'una batalla complexa entre el que viu (representat amb les figures negres del joc d'escacs) i el que l'ànima desitja viure (les figures blanques), però que no sap com ha arribat a aquest punt.

És lliura una batalla entre les dues realitats de l'ànima perduda, en el seu cor i en la seua ment. Però tot i no trobar-se, bùsca la manera de sortir, fins que finalment reconeix que tot és fruit de la seua imaginació i ha de trencar amb tot això despertant i fent-li "escac i mat" a aquella tempesta