És el traçat a mà alçada
que descriu la silueta nua
de l'esbós del teu cos.
És la poesia que et fa aturar-te
o deixar en pausa el món
per començar a escriure.
Començar amb tímids versos
que no saps on acabaran,
versos que segueixen l'instint de creació.
Ignorant tot l'entorn que et rodeja
La tínta et crida per ser alliberada
I el paper s'esgarra si es buit de lletres.
Sí, quest és l'art de fer art,
en el moment menys esperat,
en el moment on vola la poesia pel cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada