Estel Roig 5

dimarts, 14 de març del 2017

La corbatura de la vida

El silenci s'ha fet presència als nostres cors
quan un gran escriptor ens ha deixa,
quan no ens podrà dedicar les seues lletres
ni la seua saviesa amb paraules.
Però no ens ha deixat sense res,
no ens ha deixat buits per dins
ha omplert de tantes històries, reflexions,
de saviesa compartida a nosaltres.
Ell ja m'ho va dir,
"Jo ja tinc el meu cel creat
i el pots veure al darrere meu"
Somrient i assenyalant el seu saber escrit.
Avui la seua veu no parla
però el seu record ens omple
i les seues lletres no ens abandonen,
encara que passe el temps.
A Bernat Capó, al nostre escriptor,
al meu mentor i guia en el món de lletres.
A ell que avui arriba al final
de la corbatura de la vida.
Dedicat a Bernat Capó i a la seua memòria, un gran escriptor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada