I com la mirava i com la notava
sentia el seu cos per tota la meua pell
i aleshores esdevingué la nit,sentia el seu cos per tota la meua pell
l'obscuritat ens atrapà i captivà.
I seguia notant com la seua energia
arribava a mi amb més intensitat,
amb tota la seua esplendor de les paraules
que la seua ment recitava per mi.
I tremolava, com mai abans ho havia fet
com connectava cada neurona amb la seua
una ment de dona, forta, valenta i bonica
-i no parle del seu cos-.
I s'endinsava aquella ment en aquest cos
desfet per un temps de tempesta
que a poc a poc es guareix amb la seua energia
amb la seua connexió de l'interior del seu al meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada