Il.lucions mortes

Avançant pel camí del seu somni
pel camí de les seues alegries i passions
amb tanta dificultat que li feia mal.

I seguia avançant mirant més al terra
que el seu davant, el seu somni llunyà
veient com es feia cada cop més impossible.

Impossible arribar allà on residien els estels
i tota la llum que quedava del seu món,
de les ganes de seguir lluitant per tant.

I aturà el seu pas,
i apagà la seua tímida espelma
en notar que res tenia sentit.

Res podia seguir així,
si els seus peus no arribarien mai
al final d'aquell camí de tants abismes.

I és que potser ella duia
l'espelma de l'obscuritat
l'espelma que apagava totes els llums.

20-5-2017