Sé que no tinc un cos d'infart, que em repateja el 90-60-90, al tenir que aguantar una talla de xiqueta i una estatura com a tal. Que no tinc unes cames perfectes ni un cos amb les corbes de revista. No tenir un cos de model ni de gimnasta. Però aquest és el meu cos
I he de suportar burles, aguantar insults i comentaris per baix... aguantar moltes coses, com la meua propia mirada al mirall.
M'exigeixen un esteriotip que no és el meu, no voler estar ni submir-me en ell, no voler veure'l i voler ser jo qui trie del cos que es reflecteix al meu davant.
Tenir cames esveltes i fermes, i ara dèbils. Tenir força i velocitat per tot el que et venia davant, i ara ser qui ha d'anar darrere d'aquesta ombra que amb poc de temps em supera.
Voler ser segura i tenir la meua convicció, voler tenir el cos valent i les mans ben fermes... que el meu cos és meu i la meua llibertat també.
Que el meu cos ja ha patit prou i ara toca tirar endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada