🌙🌱Dormir a l'era

Camine sense sabates per un lloc que conec,
Per una terra que m'estime i que m'estima
Amb tanta delicadesa que el vent m'acarona les galtes
I el sol, sense maldat, em dona la calor de l'estiu.

Camine per la senda que tant em conec
Que les pedres em marquen amb gràcia
I els ocellets canten una nova cançò
Quan els seguisc amb la mirada somiadora.

Camine, respire i ara m'ature
Al final del cami, al final de la costa
Que tantes vegades he baixat amb la bicicleta
I que acaba en aquella era de les nit estrellades.

Ara de nit en mig de l'era
Conte els versos i els estels
Cante cançons de sempre
I aquella melodia d'Obrint Pas:

"Al país que dorm a l'era
hi ha polsim de fruites velles
bicicletes entre sèquies
arracades de cireres
al país de les teulades
hi ha besos d'aigua llimó
arrapades a les cames
parotets a dins del cor
Al país que dorm a l'era".