Pel llac de les desil.lucions
hem trobat les arrels dels sistema
edificat amb armes de foc
que apuntaven als cors del món.
Pels camins del desastre
trencaren totes les ganes
amb els canons cerregats de les escopetes
apuntant directament a les temples.
Fins que trobàrem les sendes,
i començàrem a creuar el cel
de banda a banda com ocells,
lliures per un infinit violeta que estén l'horitzó.
Que podrem enderrocar els canons
i eliminar unes arrels verinoses
que sols ens corromp per viure morta
sumida en una societat malalta per l’odi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada